Joan Cassià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant espai sobrant |
Ampliació de continguts i dades |
||
Línia 14:
== Biografia ==
Va néixer vers el [[360]] en lloc desconegut, però probablement a [[Escítia Menor]], a l'actual [[Romania]].
A la seva obra Confesions narra com vers 378 o 380, la seva crida espiritual el va portar amb el seu amic d'infantesa Germà (''Germanus'') a viatjar a Palestina, «per a formar-nos en la milícia espiritual, com així també en els sants exercicis del monestir» (Confessions. XVI, 1). Allà es feren monjos al monestir de Betlem i es familiaritzaren amb la vida cenobítica. Al cap de pocs anys emprengueren un viatge per conèixer als principals nuclis on es practicava la vida eremítica a Egipte. S'establiren al desert de Sceté, després de visitar els deserts de Celdes i de Nítria.
Van visitar als monjos dels deserts de Nitria i de Escet, on van conèixer [[Evagri del Pont]]. Més tard, el 403, viatjaren per conèixer [[Joan Crisòstom]], patriarca de [[Constantinoble]] qui l'ordenà de diaca. <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Masoliver|nom=Alexandre|títol=Història del Monaquisme Cristià|data=1978-1981, vol I|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=p. 71 - 77}}</ref>
Poc temps més tard, el 405, després que Crisòstom hagués estat deposat il·legalment i hagués d'exiliar-se, Cassià i Germà viatjaren a Roma comissionats pel clergat per demanar la intervenció del papa [[Papa Innocenci I|Innocenci I]] en defensa del patriarca Joan Crisòstom. Allà fou ordenat Cassià com a prevere i, probablement, morí Germà. Va conèixer [[Pelagi]] (''Pelagius'') i [[Rufí d'Aquileia]] com, també a Melania la Jove.
No se'n torna a parlar fins al 415 quan es troba a la [[Gàl·lia]], concretament a [[Marsella]], on va viure la resta de la seva vida. Allà va fundar dos monestirs, un masculí i un altre femení. La tradició els identifica com de Sant Víctor i Sant Salvador, respectivament.
A l'actual Provença ja existia comunitats monàstiques com la de Menerbes fundada a la diòcesi d' Apt pel bisbe Càstor per a la qual Cassià escrigué les Institucions, formades per dotze llibres. Les seves obres i fundacions foren claus per la reedificació del monacat a Occident sobre l'àmplia tradició i experiència contemplativa que havia conegut a Orient. Volgué integrar els valors de l'anacoretisme amb l'estil cenobític d'Occident. Platejà una reforma audaç del monacat amb la voluntat retornar-lo als objectius que guiaven a les primeres comunitats cristianes.
Va morir entre el 434 o 435. <ref name=":0" />
Per a Cassià la recerca de la unitat amb Déu comprèn la purificació total de l'esperit i deslliurar-se completament de tot i de totes les coses. El mètode és recollit a les ''Institucions'' i les ''Col·lacions''. Les primeres parlen de la persona exterior i la segona obra es refereix a la persona interior. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Alvarado Planas .|nom=Javier|títol=Historia de los métodos de meditación no dual|data=2012|editorial=Sanz y Torres|lloc=Madrid|pàgines=p. 396}}</ref>.[[Fitxer:Sarco Saint Cassien.jpg|miniatura|esquerra|Sarcòfag anomenat de Joan Cassià, a la cripta de S. Víctor de Marsella; data del s. V i estava destinat a un infant.]]
== Obres ==
Linha 29 ⟶ 39:
* ''Vita S. Victoris martyris''
i altres.
== Bibliografia ==
MASOLIVER, Alexandre. ''Història del Monaquisme Cristià''. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978-1981, vol I, p. 71 - 77.
HASSETT, Maurice. "John Cassian." ''The Catholic Encyclopedia''. Vol. 3. New York: Robert Appleton Company, 1908. <<nowiki>http://www.newadvent.org/cathen/03404a.htm</nowiki>>
== Veneració ==
Fou venerat com a sant poc després de la seva mort. A Marsella es feia un festival en la seva memòria el [[25 de juliol]].
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||