Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 35:
El blanc preferit dels rebels era un [[oleoducte]] que anava de [[Kirkuk]] a [[Haifa]], construït alguns anys abans. També van atacar línies de ferrocarril, trens, i també la van emprendre amb els jueus.<ref>[http://www.britannica.com/Ebchecked/topic/439645/Palestine/45069/The-Arab-Revolt Encyclopedia Britannica]</ref> El muftí Amin al-Husseini va participar en aquestes crides a la mort.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dershowitz |nom=Alan |títol=The Case for Israel |url= http://books.google.cat/books?id=UG4_QXdpFQUC&pg=PR6&dq=Amin+al-Husseini+jew&hl=ca&sa=X&ei=GM8AT464JZCDhQeT7-3yAQ&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Amin%20al-Husseini%20jew&f=false |llengua=anglès | editorial=John Wiley and Sons |data=2011 |pàgines=p.v-vi |isbn=John Wiley and Sons}}</ref>
 
A la mateixa època, aixecaments antijueus esclaten al món àrab, però també a [[Constantina (Algèria)|Constantina]] (Algèria francesa), el 1934 amb saquejos i morts.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ageron |nom=Charles-Robert |article=Une émeute anti-juive à Constantine |url= http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/remmm_0035-1474_1973_num_13_1_1189 |llengua=francès | consulta= |publicació=Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée |volum=vol.13 |exemplar=n.13-14 |data=1973 |pàgines=p. 23-40}}</ref> [[Tel Aviv]] és marcada per violents incidents entre àrabs i jueus.<ref>[[Benny Morris]] ''Víctimes : història revisada del conflicte arabo-sionista'', Editions Complexe, 2003, p.147</ref>
 
Per la seva banda, els britànics fan tot per aturar la revolta, amb la utilització del toc de queda i d'assassinats dirigits. La violència va disminuir a partir de [[1936]], durant un any aproximadament, en resposta a la proposició dels britànics de reunir una comissió d'investigació, la [[Comissió Peel]], per comprendre la raó de la revolta.<ref name = "morris157">[[Benny Morris]] ''Víctimes : història revisada del conflicte arabo-sionista'', Editions Complexe, 2003, p.157</ref> Però aquesta comissió preconitzava la creació de dos Estats, un Estat àrab i un Estat jueu. La proposició és llavors acceptada pels [[sionisme|sionistes]] : [[Chaim Weizmann]] i [[David Ben-Gurion]] pensen servir-se dels guanys territorials per conquerir a la fi tota Palestina.<ref name = "morris157"/> Els àrabs s'hi neguen; [[Awni Abd al-Hadi]] declara {{Citació|Lluitarem. Ens batrem contra el repartiment del país i contra la immigració jueva. No acceptarem cap compromís}}.<ref name = "morris157"/> Després d'aquest rebuig, la revolta es reprèn el [[1937]], marcada per l'assassinat del comissari Andrews a [[Natzaret]]. La insurrecció continua el [[1938]] i s'atura el [[1939]]. Els britànics decideixen de limitar la immigració jueva a Palestina i limitar-ne l'adquisició de les terres per parts d'aquests últims.<ref>Vegeu [[Llibre blanc (Palestina)]]</ref>