Marià Fortuny i de Madrazo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 10:
Va registrar més d'una vintena de patents, que inclouen des de processos d'estampació fins a un sistema de navegació, passant per un nou paper fotogràfic i una paleta de colors propis. Va transformar l'espai escènic teatral amb una tècnica d'il·luminació indirecta i l'anomenada «cúpula Fortuny» –un quart d'esfera que feia de reflector i trencava amb els cels pintats dels decorats tradicionals. A més de la pintura, es va dedicar al [[gravat]] i a la [[fotografia]], i fou també empresari d'èxit.
[[Fitxer:Palazzo Fortuny, già Pesaro Orfei.jpg|miniatura|El palau Fortuny, a Venècia]]
Darrerament ha estat objecte d'una gran mostra retrospectiva per part de l'obra social de [[la Caixa]].<ref>«Fortuny: El mag de Venècia», [[la Pedrera]] ([[Barcelona]]), del [[2 de març]] al [[27 de juny]] del [[2010]].</ref> L'exposició, amb 300 peces, la majoria provinents del Museu Fortuny de Venècia, ha estat la més exhaustiva que s'ha fet mai sobre l'artista fora de la ciutat italiana i la primera que abasta una visió de totes les facetes de l'artista.<ref>{{ref-publicació
El seu oblit en la seva terra d'origen, Catalunya, es deu a la figura excepcional del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, el gran pintor autor de ''[[La Vicaria|La vicaria]]'' i ''[[La batalla de Tetuan|La Batalla de Tetuan]]'', que el va eclipsar. A la resta del món, la seva figura apareix erròniament associada a la decadència de finals del {{segle|XIX}}, quan en realitat era un capdavanter de la modernitat.
| |||