Josep Dencàs i Puigdollers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Moving from Category:Militants d'ERC to Category:Militants d'Esquerra Republicana de Catalunya using Cat-a-lot |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
Tanmateix, des de la primavera de 1931 havia organitzat i presidit les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català ([[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya|JEREC]]), que aviat es van convertir en un veritable grup de pressió sobre ERC, obertament discrepants amb [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] i el grup de ''[[L'Opinió]]'', crítics amb els [[Escamots d'Estat Català|escamots de les JEREC]] que havia promogut Dencàs.
Mort [[Macià]], el gener de 1934 el Parlament proclama [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] com a President de la Generalitat i, amb els escamots ja dissolts per la polèmica que havien provocat, renova a Josep Dencàs en el càrrec de Conseller de Sanitat alhora que, per la greu malaltia de [[Joan Selves i Carner|Joan Selves]] que n'era titular, el fa responsable també de la de Governació de la qual passarà a ser titular el 28 de juny de 1934 a causa de la mort de Selves.<ref name=:0/> Sent conseller de Governació promou, conjuntament amb el cap dels Serveis d'Ordre, [[Miquel Badia i Capell|Miquel Badia]], una política de xoc amb els elements incontrolats de la [[CNT-FAI]] que llavors era el sindicat hegemònic; recuperant també les milícies armades i desarmant els [[Sometent#El_Sometent_al_segle_XX|sometents]].<ref name=:0/> Com a membre del govern, participà en els [[Fets del sis d'octubre|fets del 6 d'octubre]] de 1934, la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola que dugué a terme Lluís Companys. Amb alguns membres de la conselleria va aconseguir no ser detingut i va exiliar-se a França.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dencàs|nom = Josep|article = El 6 d'octubre des del Palau de Governació|publicació = Curial|data = 1979
== Exili durant la Guerra Civil ==
Línia 19:
== Crítiques ==
La figura de Josep Dencàs generà controvèrsia ja entre els seus coetanis i actualment no hi ha unanimitat en la historiografia pel que fa a algunes de les seves actuacions. En aquest sentit, Dencàs ha estat acusat de feixista, com a conseqüència d'estar al capdavant dels [[Escamots d'Estat Català]]. Els escamots utilitzaven una estètica i un comportament paramilitar amb alguns paral·lelismes al feixisme emergent a altres llocs d'Europa, característiques que comportaren que els seus crítics el titllessin de ''feixista''.<ref name=:0/> Tanmateix, alguns historiadors han subratllat que els Escamots d'Estat Català eren una força de xoc i que no poden classificar-se com a feixistes, ja que no tenien una ideologia totalitària ni imperialista.<ref name="Rabassa">{{Ref-publicació|cognom = Rabassa|nom = Jordi|article = Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat
D'altra banda, segons alguns historiadors, Dencàs s'oferí al [[Servei d'Informació del Nord-est d'Espanya]] (SIFNE), el servei d'espionatge franquista, per a desbancar Companys.<ref name=:0/> Altres, en canvi, apunten que fou el SIFNE que es posà en contacte amb Dencàs per tal que Estat Català actués com a agent desestabilitzador a la rereguarda. A canvi, el règim franquista acceptaria la creació d'un protectorat a Catalunya.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Geli|nom = Carles|article = Pla, espía número 10 de Franco|publicació = El País|url = http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/13/catalunya/1410642648_499856.html |data = 14 de setembre de 2014
== Referències ==
|