Glàndula pineal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 32:
La [[melatonina]] és considerada com l'elixir de l'eterna joventut i té excel·lents propietats: anti [[Trastorn_d'horari|jet-lag]] dels viatges transoceànics, inductor de la són (ritme alfa) i el descans; antioxidant i, per tant, antirradicals lliures contra l'envelliment cel·lular i, sobretot, és un poderós oncostàtic (anticancerós).
{{Cita|Una al·legoria seria: En el gran concert endocrí, la glàndula pineal és la directora d'orquestra que segueix ordenadament la partitura, constituint la llum la seva inspiració rítmica i compassada. La incidència d'altres radiacions electromagnètiques no naturals provocaria un caos simfònic...|Bardasano, 2002<ref name="Bardasano">{{ref-publicació|cognom= Bardasano|nom= Dr. José Luis |article= Ponencia "Electromagnetismo, glándula pineal y salud pública|url= http://www.electrosensibilidad.es/bardasano.pdf
Encara que avui dia es reconegui la pineal com a glàndula destinada de manera exclusiva a la secreció endocrina, la veritat és que en l'ésser humà encara pot apreciar-se una important capacitat fotosensorial, reconeguda científicament com a vital per al desenvolupament d'un cicle circadiari normal. Un fet sorprenent és que, si tots dos globus oculars fossin extirpats i la via anatòmica des de l'àrea frontal cap a l'esmentada glàndula es trobés alliberada sota condicions lumíniques, aquest òrgan encara podria respondre a l'estímul, de manera similar a com ho feien els ulls físics. Aquest fet fa pensar a molts científics que la glàndula pineal és molt més que un ull degenerat, i que alguns fenòmens del gran enigma que representa el cervell, com la formació d'imatges o la interacció d'aquest amb espais físics compostos de partícules hipotètiques menors a les conegudes, podrien tenir com a coprotagonista a aquest petit centre neuronal, resumit en un espai cònic de tan sols 5 mm de diàmetre.
Línia 53:
* Emerson, Charles H. [https://www.britannica.com/science/pineal-gland Pineal Gland Anatomy]. ''Enciclopaedia Britannica''
{{Referències}}{{ref-publicació|cognom= Guerrero|nom= Juan M.|coautors= Antonio Carrillo-Vico y Patricia J. Lardone|article= La Melatonina|url= http://www.investigacionyciencia.es/Archivos/10-07_Guerrero.pdf|consulta= 6 febrer 2011|data= 2007|citació= sobre la glándula pineal y su producto, la melatonina.}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100407211348/http://www.investigacionyciencia.es/Archivos/10-07_Guerrero.pdf |date=7 d’abril 2010 }}
* {{ref-publicació|cognom= Illanas |nom= Mònica |article= Glàndula Pineal|url= http://www.patatabrava.com/login#/apunts/glandula_pineal_o_epifisis-f30247.htm|format= article monogràfic
Hi ha dues revistes internacionals periòdiques que es dediquen únicament a comunicar els avenços del seu estudi, realitzats en laboratoris de tot el món: ''Journal of Pineal Research'' i ''Pineal Research Review'', editades als EUA (Martínez Soriano, 1987, González y Valladolid, 1994).
| |||