Ignasi Girona i Agrafel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 14:
En 1876 es va involucrar en la mineria del carbó amb la compra de diverses mines de [[lignit]] en el Baix Segre, fundant l'empresa de les [[Minas de la Granja de Escarpe]]. Al costat de les mines va construir una fàbrica de ciment, aprofitant que a la zona abundava la roca calcària. Per a la seva explotació va construir el primer ferrocarril de via estreta de la comarca, el qual permetia portar el ciment fins al [[riu Segre]] on s'embarcava fins a Barcelona pel [[riu Ebre]]. Van ser els seus fills els qui en 1907 van prendre el control de l'altra gran empresa minera de la conca, [[La Cabonífera del Ebro, S.A.]], integrant-hi les seves mines i la fàbrica de ciment, per crear una de les més importants empreses lignitíferas d'Espanya..<ref>Fullola Fuster, Jaume (2009). ''La Conca Lignitífera de Mequinensa (Ebre/Segre). Una societat rural minera (1860.1950)''. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Lleida.</ref>
Fundà i presidí la [[Compañia General del Crédito «El Comercio»]] en [[1856]], que va tancar després d'una mort dolça en la crisi general de [[1867]]. Va ser el primer director de la sucursal de Barcelona del [[Banc d'Espanya]], en [[1874]], en un dels moments més tibants de la relació entre el Banc de Barcelona (que dirigia el seu germà Manuel) i el Banc d'Espanya, càrrec en el qual solament va estar uns mesos, és de suposar que, entre altres raons, per evitar problemes amb el seu germà, donada la unió que hi havia entre ells.<ref>{{ref-publicació|autor = Cabana Vancells, Francesc |títol= Història del Banc de Barcelona (1844-1920) |llengua=català|any= 1978 | id
Va heretar, juntament amb el seu germà Jaume al que després li va adquirir la seva part (1882), la finca [[castell del Remei]] situada en la [[Plana d'Urgell]] i al pati del castell va col·locar el seu lema: «''L'home fa la casa, la casa fa l'home''», seguint el costum familiar. Participà i va tenir càrrecs directius en moltes empreses.<ref>Cabana Vancells, Francesc (1992-94). ''Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya''. Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 4 vols.</ref>
| |||