Zarang: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 5:
El nom deriva de la província de [[Drangiana]] o Zarangiana que apareix ja a la [[Inscripció de Behistun]] d'origen [[aquemènida]] i altres (sota la forma ''Zranka'', en [[accadi]] ''Za-ra-an-ga''), i que en la seva forma grega encara esmenta [[Isidor de Carax]] al segle I. Al temps dels [[sassànides]] es van encunyar monedes a [[Sakastan]] i concretament a Zarang des de la segona meitat del {{segle|V}}. La regió va agafar el nom de [[Sistan]], deformació de Zarang. Va tenir un bisbe nestorià segons les actes dels concilis del 430 i 577 (el cristianisme hauria durat fins al {{segle|XI}}).
Els àrabs dirigits per ar-Rabi ibn Ziyad al-Harithí (enviat per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]]) van arribar a Zarang el 651/652; el ''[[dikhan
Durant un segle i mig, fou la capital [[saffàrida]] fins que fou ocupada pels [[gaznèvides]] el [[1002]]. La ciutat fou durant el domini saffàrida força pròspera i alguns geògrafs musulmans han deixat descripcions com [[al-Istakhri]], [[Ibn Hawkal]] i [[al-Mukaddasi]]. Tenia una forma circular i els murs protegien la [[medina]] i el ''[[rabad]]'' i tenien cinc portes. El 1003 la vila es va revoltar contra els [[gaznèvides]] i va patir el càstig; la gran mesquita fou saquejada i nombroses persones massacrades. Es va recuperar i fou la capital dels maliks [[Dinastia nàsrida |nàsrides]] del Sistan (1030-1225) fins a l'arribada dels [[mongols]] (el desembre del [[1222]] i poc després van matar el [[malik|''màlik'']] nàsrida Nusrat al-Din ibn Yamin al-Din Bahram Shah) i després la dels maliks [[mihrabànides]] a partir del [[1236]], però el nom de Zarang va desaparèixer de l'ús des del {{segle|XI}} sent substituïda per ''Madinat Sijistan'' o ''Shahr-i Sistan''. La ciutat no obstant hauria seguit existint fins que fou saquejada i destruïda per [[Tamerlà]] el novembre o desembre del [[1383]]. El [[1422]] el ''màlik'' [[mihrabànida]] Shams al-Din va iniciar la construcció d'una nova capital anomenada Birak o Mirak, ‘lluny de les arenes, i sobre les ribes del Helmand’.
|