Monosacàrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{FR|data= desembre de 2020 }}
Els '''monosacàrids''' són els glúcids més simples. La fórmula empírica per tots els monosacàrids és (CH2O)n. Estan formats per tan sols una cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, constituïda de 3 a 7 àtoms de carboni. Com que són els glúcids més simples no es poden [[Hidròlisi|hidrolitzar]], és a dir, no es poden descompondre en molècules més petites. Gràcies al grup [[aldehid]] o [[cetona]] que tenen, poden reaccionar amb alguns reactius com el reactiu de Fehling.
Es denominen afegint la terminació "-osa", i segons el nombre de carbonis de la cadena es poden anomenar: trioses, tetroses, pentoses, hexoses o heptoses. D'altra banda, si el grup carbonil es troba al primer carboni es denomina grup aldehid i els monosacàrids corresponents són aldoses, com la glucosa; si el carbonil està al segon carboni s'anomena cetona i els monosacàrids corresponents cetoses. Si es combina el nombre de carbonis amb el tipus de carbonil, tenim aldopentoses, cetopentoses, aldohexoses, cetohexoses, etc.
== Propietats ==
Els monosacàrids tenen unes propietats físiques que els diferencien de la resta de glúcids. Aquestes característiques principals són les següents: són sòlids cristal·lins, de color blanc, de gust dolç i solubles en aigua a causa de l'elevada [[Polaritat química|polaritat]] dels grups hidroxil i carbonil que estableixen interaccions amb el dipol de les molècules d'aigua.
== Funcions ==
Tots els monosacàrids tenen una funció energètica de proporcionar energia. Aquesta funció és possible gràcies a la seva capacitat [[Oxidació|d’oxidar-se]], és a dir, de perdre electrons davant de substàncies que en acceptar-los, es redueixen. A més, tenen la capacitat d'associar-se amb grups [[amino]] (-NH2) per formar aminoglúcids com ara la glucosamina.
Els monosacàrids poden unir-se entre si mitjançant l’[[enllaç glicosídic]] en què el grup hidroxil d'un monosacàrid reacciona amb el grup hidroxil d'una altra i es desprèn una molècula d'aigua; d'aquesta manera es poden formar llargues cadenes, ramificades o no, denominades polisacàrids.{{commonscat}}
Línia 68:
=== Pentoses ===
Les pentoses són monosacàrids formats per una cadena de cinc àtoms de carboni. En les pentoses apareixen grups alcohols (OH). A causa de la seva importància cal destacar les següents pentoses: les aldopentoses D-ribosa, en l’ARN i la D-2-desoxiribosa en l’ADN. També cal destacar la D-ribulosa, que durant la [[fotosíntesi]] reacciona amb diòxid de carboni, i gràcies a aquest procés, la matèria inorgànica passa a ser matèria orgànica.
L’estructura de les pentoses més estable, a diferència d’altres monosacàrids, no és la lineal, sinó que és la cíclica. Això és degut als enllaços que es formen entre els àtoms de carboni, ja que les cadenes tendeixen a tancar-se i formar una figura pentagonal. A aquestes pentoses cícliques les anomenem furanoses.
Per fer-ho, han de formar enllaços hemiacetals, que són la conseqüència de la reacció entre el carbonil d’un grup aldehid present en un extrem de les aldoses (o el grup cetona de l'extrem de les cetoses) i un grup hidroxil d'un alcohol de l'extrem oposat. Aquests grups donen [[poder reductor]] a la molècula i permeten identificar-los al laboratori. A conseqüència de la ciclització, el carboni del grup funcional hemiacetal (C1 de les aldohexoses i el C2 de les cetohexoses) passa a ser un nou carboni asimètric anomenat anomèric. Segons la posició del grup -OH a un costat o l’altre del pla, es distingeixen dues noves estructures: l’anòmer α que té el grup –OH a baix, i l’anòmer β que és a la part superior del pla.
| |||