Museu Nacional de Belles Arts (Xile): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències afegides/millorades |
Referències afegides/millorades |
||
Línia 4:
== Història ==
El museu va ser creat el [[18 de setembre]] de [[1880]], sota el nom de ''Museu Nacional de Pintures'',<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.monumentos.gob.cl/monumentos/monumentos-historicos/museo-nacional-bellas-artes-comprendiento-tambien-parte-ocupada|títol=Museo Nacional de bellas Artes comprendiendo también la parte ocupada actualmente por el Museo de Arte Contemporáneo|llengua=es|editor=Consejo de Monumentos Nacionales de Chile}}</ref> i és el més antic de Sud-amèrica, gràcies a la gestió de la "Unió Artística". El decret que va establir la creació d'aquest museu es va signar el [[31 de juliol]] de 1880.
El primer director del Museu va ser el pintor Juan Mochi,<ref name=":0" /> entre 1880 i [[1887]]. Després, entre 1887 i [[1897]], el museu va ser dirigit per una Comissió Directiva, composta per Luis Dávila Larraín, Vicente Grez, Onofre Jarpa, Juan de Dios Vargas, Marcial González, Eusebio Lillo, Juan Antonio González, Manuel Rengifo, Marcos Maturana, Arturo Edwards, [[Pedro Lira]], i Fanor Velasco.
L'edifici actual, el Palau de Belles Arts, data de [[1910]] quan per mitjà de la seua inauguració es va commemorar el primer centenari de la [[Independència de Xile]]. Fou dissenyat per l'arquitecte xilè-francès [[Emile Jecquier]]<ref name=":0" /> i està emplaçat en el [[Parc Forestal]] de la comuna de [[Santiago de Xile|Santiago]] de Xile. A la seua esquena se situa actualment el [[Museu d'Art Contemporani (Universitat de Xile)|Museu d'Art Contemporani]] de la [[Universitat de Xile]], en el lloc on se situava l'antiga [[Facultat d'Arts de la Universitat de Xile|Escola de Belles Arts]].
En [[1974]], després de signar un acord amb l'[[Organització d'Estats Americans]] i la [[UNESCO]], el Museu Nacional de Belles Arts habilita un laboratori de restauració de conservació d'obres d'art. Eixe mateix any són habilitades les oficines administratives en el subterrani de l'edifici.
El [[30 de desembre]] de [[1976]], el Museu Nacional de Belles Arts és declarat Monument Nacional.<ref name=":0" /> Després, en [[1977]], s'obri al públic la [[biblioteca especialitzada]] que posseeix el museu. Aquesta biblioteca es va iniciar durant l'administració de Julio Ortiz de Zárate (1939-1946), amb l'intercanvi de publicacions realitzat amb altres museus del món.
En [[1985]], a causa del terratrèmol que va afectar a la zona central del país, el Museu Nacional de Belles Arts va patir greus danys en la seua infraestructura. Per a poder iniciar els treballs de remodelació, es va crear la Fundació de Belles Arts, una institució de caràcter privat que cercava reunir fons entre privats per a iniciar els treballs de reconstrucció del museu.<ref name=":0" />
En [[1988]], el Museu Nacional de Belles Arts és reobert, rebent importants exposicions com la de [[Leonardo da Vinci]]. En els anys següents, sobretot des de [[1990]], l'afluència de públic ha augmentat considerablement al museu. Sota la segona administració de [[Nemesio Antúnez]], que va durar fins a la seua mort en [[1993]], el museu va començar a augmentar el nombre d'exposicions, el que es va traduir en un major flux de públic i l'augment de categoria del recinte.
== Referències ==
{{commonscat}}
{{Referències}}
{{Autoritat}}
| |||