Revisió del 17:38, 20 juny 2021 modifica Castellbo (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 39.851 edits Creada per traducció de la pàgina «Marie Vassiltchikov» Etiquetes: traducció de contingut ContentTranslation2		Revisió del 17:50, 20 juny 2021 modifica desfés Castellbo (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 39.851 edits Revisió general de l'article Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} {{IniciBio}} ({{Lang-ru\|Мария Илларионовна Васильчикова}}) fou una princesa russa que va escriure ''Berlin Diaries, 1940-1945'', on va descriure els efectes del bombardeig de Berlín i els esdeveniments que van portar a l'intent d'assassinat d'Adolf Hitler en la [[~~Atemptat~~atemptat del 20 de juliol de 1944\|trama del 20 de juliol de 1944]].▼ Fou el quart fill d'un membre de la Quarta Duma, el príncep Hilarion Vassiltchikov (1881-1969) i de l'antiga princesa Lidiya Vyazemskaya (1886-1946). La seva família va fugir de Rússia el 1919, després de la [[~~Revolució~~revolució d'Octubre de 1917~~\|Revolució~~]] ~~Bolxevic d'Octubre~~, unint-se a membres de la família [[Dinastia Romànov\|Romanov]] evacuats per la flota britànica.<ref>''Purgatory of fools: A memoir of the aristocrats' war in Nazi Germany'' by [[Tatiana von Metternich-Winneburg]]</ref>▼ ▲{{IniciBio}} ({{Lang-ru\|Мария Илларионовна Васильчикова}}) fou una princesa russa que va escriure ''Berlin Diaries, 1940-1945'', on va descriure els efectes del bombardeig de Berlín i els esdeveniments que van portar a l'intent d'assassinat d'Adolf Hitler en la [[Atemptat del 20 de juliol de 1944\|trama del 20 de juliol]]. ~~Marie Vassiltchikov va~~Va viure com a refugiada, inicialment en la [[Tercera República Francesa~~\|Tercera República francesa~~]], després a la ~~República de~~ [[República de ~~Weimar\|~~Weimar]], a Alemanya, i després a Lituània fins just abans de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]. ▼ ▲Fou el quart fill d'un membre de la Quarta Duma, el príncep Hilarion Vassiltchikov (1881-1969) i de l'antiga princesa Lidiya Vyazemskaya (1886-1946). La seva família va fugir de Rússia el 1919, després de la [[Revolució d'Octubre de 1917\|Revolució]] Bolxevic d'Octubre, unint-se a membres de la família [[Dinastia Romànov\|Romanov]] evacuats per la flota britànica.<ref>''Purgatory of fools: A memoir of the aristocrats' war in Nazi Germany'' by [[Tatiana von Metternich-Winneburg]]</ref> El 1940, ~~Vassiltchikov~~juntament iamb la seva germana, la princesa Tatiana Vassiltchikova (Tatiana von Metternich-Winneburg) (1915-2006), van viatjar a Berlín on, com apàtrides, van poder obtenir permisos de treball. Després d'un breu treball amb el Servei de Radiodifusió, ~~Vassiltchikov~~ es va traslladar a l'Auswärtiges Amt (AA), l'Oficina d'Informació del Ministeri d'Afers Exteriors alemany, on va treballar com a assistent del Dr. Adam von Trott zu Solz, membre de la resistència antinazi, ~~antic~~i ~~erudit~~del cercle [[Cercle de ~~Rodes~~Kreisau]], ique ~~descendent~~va fer del ~~pare~~complot ~~fundador~~del ~~nord-americà,~~20 ~~[[John~~de ~~Jay]]~~juliol per matar Adolf Hitler.▼ ▲Marie Vassiltchikov va viure com a refugiada, inicialment en la [[Tercera República Francesa\|Tercera República francesa]], després a la República de [[República de Weimar\|Weimar]], a Alemanya, i després a Lituània fins just abans de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]. Els diaris de Vassiltchikov detallen el bombardeig de Berlín, el bombardeig al [[zoo de Berlín]] i la caòtica vida quotidiana del que restava de la noblesa i la [[~~Intel~~intel·liguèntsia~~\|intelligentsia~~]] cosmopolites d'abans de la guerra .<ref>{{Ref-publicació\|doi=10.1111/j.1468-0483.2009.01472.x\|publicació=German Life and Letters\|volum=62\|exemplar=4\|pàgines=415–429\|any=2009\|cognom=Lubrich\|nom=Oliver}}</ref>▼ ▲El 1940, Vassiltchikov i la seva germana, la princesa Tatiana Vassiltchikova (Tatiana von Metternich-Winneburg) (1915-2006), van viatjar a Berlín on, com apàtrides, van poder obtenir permisos de treball. Després d'un breu treball amb el Servei de Radiodifusió, Vassiltchikov es va traslladar a l'Auswärtiges Amt (AA), l'Oficina d'Informació del Ministeri d'Afers Exteriors alemany, on va treballar com a assistent del Dr. Adam von Trott zu Solz, membre de la resistència antinazi, antic erudit de Rodes i descendent del pare fundador nord-americà, [[John Jay]]. Després que von Trott zu Solz i altres van ser executats el 1944, ~~Vassiltchikov~~ va fugir de Berlín i va viatjar a Viena, on va treballar com a infermera. El seu diari descriu el seu pas per allà com un descens des dels privilegi fins a la pràctica mort, quan, al final de la guerra, va ser trobada cavant per menjar fora d’un camp de concentració pel Tercer Exèrcit dels Estats Units dirigit per George S. Patton a les afores de [[Gmunden]], Àustria, el 4 de maig de 1945.▼ Vassiltchikov, àvida diarista que vivia en apartaments prestats, va fer un relat de la seva vida que amagava al seu lloc de treball i va assistir a esdeveniments en llocs aristocràtics. Això incloïa un casament reial a [[Castell de Neuschwanstein\|Schloss Neuschwanstein]] i visites repetides a Schloss Johannisburg i Schloss Königswart (actual castell de Kynžvart a la República Txeca). elVassiltchikov ~~capità~~va decontreure ~~l'exèrcit~~l’[[escarlatina]] ~~dels~~i ~~EUA~~després ~~Peter~~va ~~Harnden~~treballar ~~(nascut~~com a ~~Londres~~intèrpret de l’exèrcit dels Estats Units, on va conèixer el 9seu ~~d'abril~~futur demarit ~~1913)~~que treballava en [[intel·ligència militar]], el capità Peter Harnden amb qui es va casar el 28 de gener de 1946. Es van establir a París, on Harnden va obrir un despatx d'arquitectura. Després de la mort de Harnden a Cadaqués el 15 d'octubre de 1971, ~~Vassiltchikov~~ es va traslladar a Londres on va treballar en els seus diaris de guerra.▼ El lloc de treball de Vassiltchikov, l’AA., era un lloc de reunió de membres civils de les resistències antinazis, inclòs Adam von Trott zu Solz, que era membre del cercle [[Cercle de Kreisau\|Kreisau]], líder del complot del 20 de juliol per matar Adolf Hitler. Van haver d'amagar les seves activitats al general de les SS nazis, Franz Six, al contacte de l'Oficina de Seguretat del Reich de l'AV von Trott zu Solz, un criminal de guerra condemnat a judici de Nuremberg responsable de crims contra la humanitat com un dels líders del Vorkommando Moskau d'[[Einsatzgruppen]] B actiu a [[Smolensk]]. Vassiltchikov va morir a Londres de leucèmia el 12 d'agost de 1978, després del qual el seu germà, George Vassiltchikov, va editar els seus diaris. La van sobreviure els seus quatre fills: Marina Harnden (1948), Anthony Harnden (1951-1999), Michael Harnden (1954), Alexandra Harnden (1956), el seu germà, el príncep Iuri Vassiltchikov i la seva germana, la princesa Tatiana von Metternich-Winneburg. Els seus diaris van ser publicats per Chatto i Windus, Ltd, al Regne Unit, el 1985, per Random House el 1987 i Vintage Books el 1988. Vassiltchikov va descriure Six al seu diari com una presència malvada que portava un fuet amb un pastor alemany al seu costat, i va dir que von Trott zu Solz es proposava reunir-se amb Six sols perquè altres no tinguessin que tractar amb ell. Vassiltchikov, que no es creia que participés activament en la trama, va al·ludir a les converses repetides amb von Trott zu Solz en el seu diari, va registrar la seva vida al cercle dels conspiradors en taquigrafia i va canviar els llocs d’amagatall del diari. Després de l’intent fallit de matar Hitler, Vassiltchikov i la princesa Elenore (Loremarie) von Schönburg van anar a la seu de la Gestapo per advocar per la vida de von Trott zu Solz i d’altres, i portar menjar i paquets fins que un guàrdia els avisés de no tornar. . ▲Els diaris de Vassiltchikov detallen el bombardeig de Berlín, el bombardeig al [[zoo de Berlín]] i la caòtica vida quotidiana del que restava de la noblesa i la [[Intel·liguèntsia\|intelligentsia]] cosmopolites d'abans de la guerra .<ref>{{Ref-publicació\|doi=10.1111/j.1468-0483.2009.01472.x\|publicació=German Life and Letters\|volum=62\|exemplar=4\|pàgines=415–429\|any=2009\|cognom=Lubrich\|nom=Oliver}}</ref> ▲Després que von Trott zu Solz i altres van ser executats el 1944, Vassiltchikov va fugir de Berlín i va viatjar a Viena, on va treballar com a infermera. El seu diari descriu el seu pas per allà com un descens des dels privilegi fins a la pràctica mort, quan, al final de la guerra, va ser trobada cavant per menjar fora d’un camp de concentració pel Tercer Exèrcit dels Estats Units dirigit per George S. Patton a les afores de [[Gmunden]], Àustria, el 4 de maig de 1945. Vassiltchikov va contreure l’[[escarlatina]] i va ser transportada a una unitat hospitalària, després de la qual va treballar com a intèrpret de l’exèrcit dels Estats Units, on va conèixer el seu futur marit que treballava en intel·ligència militar, [[intel·ligència militar]]. ▲el capità de l'exèrcit dels EUA Peter Harnden (nascut a Londres el 9 d'abril de 1913) amb qui es va casar el 28 de gener de 1946. Es van establir a París, on Harnden va obrir un despatx d'arquitectura. Després de la mort de Harnden a Cadaqués el 15 d'octubre de 1971, Vassiltchikov es va traslladar a Londres on va treballar en els seus diaris de guerra. ~~Vassiltchikov va morir a Londres de leucèmia el 12 d'agost de 1978, després del qual el seu germà, George Vassiltchikov, va editar els seus diaris.~~ La van sobreviure els seus quatre fills: Marina Harnden, el 15 de setembre de 1948, Anthony Harnden, nascut a París el 13 de febrer de 1951, mort a Cadaqués el 4 de gener de 1999; Michael Harnden, 10 d'octubre de 1954; Alexandra Harnden, 18 de març de 1956; el seu germà, el príncep Iuri "Georgie" Vassiltchikov; i la seva germana, la princesa Tatiana von Metternich-Winneburg, que estava casada amb Paul Alfons von Metternich-Winneburg, descendent del príncep [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich\|Klemens Wenzel von Metternich]], va escriure dos llibres sobre les seves experiències bèl·liques i va treballar amb la Creu Roja Internacional. ~~Els diaris de Vassiltchikov van ser publicats per Chatto i Windus, Ltd, al Regne Unit, el 1985, per Random House el 1987 i Vintage Books el 1988.~~ == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre\|cognom=Vassiltchikov\|nom=Marie\|enllaçautor=Marie Vassiltchikov\|títol=Berlin Diaries 1940-1945\|any=1988\|editorial=Vintage\|lloc=New York, NY\|isbn=978-0394757773}} * {{Ref-llibre\|cognom=Metternich\|nom=Tatiana\|enllaçautor=Tatiana Metternich\|títol=Five Passports in a Shifting Europe\|any=2004\|editorial=Gardners Books\|isbn=978-1904027287}} Linha 41 ⟶ 25: == Enllaços externs == {{projectes germans}} * Marie Vassiltchikov: ''Diaris de Berlín 1940-1945'', 1988. [[ISBN (identifier)\|ISBN]] [[Special:BookSources/0-394-75777-7\|0-394-75777-7]] ~~traducció russa disponible en línia~~ * Tatiana Metternich: ''Cinc Passaports en una Europa de Canviar'', 1976. [[ISBN (identifier)\|ISBN]]  [[Special:BookSources/0-434-46525-9\|0-434-46525-9]] * [http://www.randomhouse.com/catalog/display.pperl?isbn=9780394757773 La pàgina d'Autor de Casa aleatòria : Marie Vassiltchikov] * [https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1468-0483.2009.01472.x Bombardejat i Silenced: Testimonis Estrangers de la Guerra d'Aire dins Alemanya: Oliver Lubrich] {{autoritat}} [[Categoria:Escriptors russos del segle XX]] [[Categoria:Membres de la Resistència alemanya]]

Marie Vassiltchikov: diferència entre les revisions