Svatopluk I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
ortografia |
||
Línia 15:
Ambdues causes convergeixen en un sol punt l'any 870, quan Svatopluk decideix alçar-se contra [[Rastislau I de la Gran Moràvia|Ratislavu I]] i aconsegueix per a això el suport del monarca franc oriental, [[Lluís el Germànic]]. Est decideix enviar suport militar dirigit pel seu fill, [[Carloman de Baviera]].
Capturat [[Rastislau I de la Gran Moràvia|Ratislau I]], va ser lliurat a les tropes de Carloman de Baviera,
Els trastorns interns van degenerar en un moviment organitzat de resistència a l'ocupació, protagonitzat pel monjo Slavomir, qui es va proclamar rei. En un intern per calmar l'eufòria interna, Svatopluk va ser alliberat i
El clergat
▲Els trastorns interns van degenerar en un moviment organitzat de resistència a l'ocupació, protagonitzat pel monjo Slavomir, qui es va proclamar rei. En un intern per calmar l'eufòria interna, Svatopluk va ser alliberat i possat de nou en el tron. Secretament aliat amb Slavomir, inicia un període de guerres contra els francs que solament es conclourà el 874, en arribar a la pau amb Lluís el Germànic i Carloman de Baviera.
▲El clergat moravo tampoc es va salvar de la influència franca, en profundes desavinences amb la evangelización de Metodi. Aquest va ser detingut en [[Suàbia]], on es trobava de visita, i condemnat a cadena perpètua pel bisbe de Baviera. Solament l'enèrgica intervenció del papa va aconseguir fer que s'obrissin les portes de la seva masmorra al cap de tres anys.
== Regnat ==
Linha 31 ⟶ 30:
* Principat de Balaton el 883
* [[Bohèmia]] i Lusacia el 890.
Quant a la seva política religiosa, aconsegueix la independència de l'església
Finalment, cal destacar la seva bona relació amb el pontífex romà, el qual sempre es va relacionar amb ell mitjançant el títol de "dilectus filius", reservat fins llavors als emperadors francs i bizantins.
== Llegendes entorn de Svatopluk ==
[[Fitxer:Josef Mathauser - Svatopluk a jeho synové.jpg|miniatura|
La llegenda més famosa de Svatopluk I apareix citada per primera vegada per l'emperador bizantí, [[Constantí VII]], al {{segle|X}}.{{sfn|Moravcsik|Jenkins|2008|p=181}} Aquesta relata que en el seu llit de mort el monarca va manar a cridar als seus tres fills. Va agafar una branca per a cadascun, les hi va donar i els va sol·licitar trencar-la. Després va prendre les tres branques, les va unir i els va sol·licitar trencar-les. Sent tasca més difícil trencar cadascun solament les tres branques juntes, el monarca els va dir que provessin els tres junts, amb el que van poder trencar-les.
| |||