Història d'Eslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 164:
Les fonts actuals de què disposen els historiadors no permeten saber com arran de la cristianització s'aconseguïx bastir un primer regne txec però d'allò que tenen certesa és que [[Bizanci]] parla de l'existència de la [[Gran Moràvia]]. Aquesta hauria estat capitanejada per [[Mojmír I|Mojmir I]], un príncep txec, primer en establir una dinastia monàrquica i que malgrat això, no permet anar més enllà i, com la mateixa formació del regne, no es disposa de molta informació sobre la seua biografia{{sfn|Pavel Belina|1993}}.
 
D'allò que se sap és que va lluirar disputes armades amb el príncep Pribina a [[Nitra]], actualmenrtactualment [[Eslovàquia]] occidental. També que Mojmir I annexionaannexionà Nitra. Tanmateix, ni tan sols hi ha moltagaire informació sobre el mateix Pribina de Nitra. El que queda clar és que els eslaus vivien abans de la seua conversió al cristianisme en una societat jerarquitzada i probablement, en adoptar el cristianisme, s'adopten les formes de fer de les tribus franques, com ara la construcció d'un estat medieval.{{sfn|Pavel Belina|1993}}.
 
Tornem doncs als escrits. A [[Conversio Bagoariorum et Carantanorum]], escrit cap al 870, s'hi narra que Mojmir I, líder dels moravismoravians, va expulsar Pribina, obligant-lo a creuar (o pujar) el Danubi i unir-se a Radbod, que era el cap de la marca de Panònia. Radbod va presentar Pribina al rei franc Lluís el germànic, que va ordenar que Pribina fos instruït en la fe cristiana i batejat. Tres de les onze còpies existents de [[Conversio Bagoariorum et Carantanorum]] també contenen una declaració fora de context que diu que Adalram va ser arquebisbe de Salzburg entre el 821 i el 836, havia consagrat alguna vegada una església a la "finca de Pribina en un lloc sobre el Danubi anomenat Nitrava". Segons consens entre historiadors, "Nitrava" era idèntica l''actual Eslovàquia i la unificació forçada del Principat de Nitra amb la Moràvia de Mojmir I va donar lloc al desenvolupament d'un nou estat, la "Gran Moravia", extensió del qual queda hui per determinar.<ref name="Ref"/>
 
==== La conversió al cristianisme ====
Línia 241:
El 1241, els mongols van envair i van devastar les parts nord-occidentals del regne. L'abril de 1241, l'exèrcit mongol va travessar la frontera amb Moràvia a prop d'Hrozenkov. El castell de Trenčín va resistir l'atac, però els llocs propers van ser saquejats i alguns d'ells mai han estat restaurats. Els mongols van girar-se cap al sud i van devastar les regions de tot el llarg dels rius Váh i Nitra. Només els castells forts, per exemple, Trenčín, Nitra, Fiľakovo (hongarès: Fülek) i les ciutats fortificades, van poder resistir l'atac. Una part de la població desprotegida va escapar a les muntanyes i als terrenys de difícil habitatge on van construir-hi fortins i campaments. Les zones més afectades van ser el sud-oest d'Eslovàquia, la Baixa Pohronie fins a Zvolen i Zemplín. S'estima que almenys un terç de la població va morir per fam i epidèmies. Després de la retirada de l'exèrcit mongol, Frederic II, duc d'Àustria, va envair el país. El juliol de 1242 el seu exèrcit va arribar a Hlohovec però l'exèrcit hongarès, principalment gràcies a les tropes dels comtats de Trenčín i Nitra, va repel·lir l'atac. Bohumír (Bogomer), el župan de Trenčín que va tenir un paper important en la supressió de les unitats austríaques, va dirigir més tard l'exèrcit per enviar ajuda a Bolesław V el Cast (gendre del rei hongarès) atacat per Konrad I de Masòvia. L'exèrcit estava format principalment per soldats dels comtats ètnics eslovacs.<ref name="Ref003"/><ref name="Miklós">Miklós Molnár. ''Histoire de la Hongrie''. Hatier, 1996.</ref>
 
==== El tarannà eslovac del medieumedieval ====
L'administració reial del territori es va anar desenvolupant gradualment durant els segles XI-XIII: es van establir nous comtats amb la partició dels ja existents o els comtats centrals del regne van ampliar el territori cap al nord de l'actual Bratislava (eslovac: Prešporok, hongarès: Pozsony), Trenčín, Gemer-Malohont (hongarès: Gömör-Kishont) i Novohrad (hongarès: Nógrád), mentre que els boscos privats dels reis estaven organitzats en "comtats forestals" al voltant de Zvolen i el castell de Šariš (hongarès: Sáros). Després de l'ocupació del ducat del seu germà, el rei Kálmán va establir (o va restablir) el tercer bisbat a l'actual Eslovàquia.