Hidrografia: diferència entre les revisions

La '''hidrografia''' (''[[Geografia]]'') és la ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00073491.xml|títol=hidrografia|consulta=04-06-2021|editor=enciclopèdia.cat, GEC|data=2021}}</ref>. Els elements hidrogràfics, zones marines i totes les altres masses d’aigua i elements relacionats, així com les conques i subconques hidrogràfiques.<ref>{{Ref-web|url=https://www.icgc.cat/index.php-C4/Tenim-un-Pla/Quina-geoinformacio-recull-el-PCC/Cataleg-del-PCC/Hidrografia|títol=Hidrografia|consulta=04-06-2021|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC|data=2021}}</ref>. És una part de la Geografia física que tracta de la descripció dels mars, llacs, aiguamolls, corrents d’aigua superficial i les aigües subterrànies.<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/progdct/defaultsinonims.asp?opcio=1&cerca=hidrografia&extern=1#top|títol=hidrografia|consulta=04-06-2021|editor=IEC. Aportació a la terminologia geogràfica catalana|data=2021}}</ref>.

Estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre, les aigües marines dels [[Oceà|oceans]], els [[Corrent oceànic|corrents marins]], la [[topografia]] profunda i superficial dels mars, de les costes. Pot dividir-se en potamologia, quan hom estudia els corrents fluvials, i [[limnologia]] quan es tracta de les aigües estancades. ''(en'' hydrography''; es'' hidrografia''; fr'' hydrographie'')''.<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=hidrografia|consulta=04-06-2021|editor=Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans|data=2021}}</ref>.

La Hidrografia és una ciència aplicada que s’ocupa de la mesura i descripció de les característiques físiques dels oceans, mars, zones costaneres, llacs i rius, així com la predicció del seu canvi al llarg del temps, amb la finalitat principal de garantir la seguretat de la navegació i en suport a totes les altres activitats marines, inclosos el desenvolupament econòmic, la seguretat i la defensa, la investigació científica i la protecció del medi ambient.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20140724100423/http://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_content&view=article&id=299&Itemid=289|títol=La Hidrografia, definició|consulta=04-06-2021|llengua=anglès|editor=International Hydrographyc Organization|data=2013}}</ref>.

Després de l'examen de l'aigua superficial, la hidrografia proporciona informació sobre el seu corrent, el seu estat i sobre canvis passats i futurs mitjançant recerques i informes sobre: les profunditats de l'aigua en relació amb un horitzó de referència; les posicions dels bancs; les posicions de les anomalies magnètiques; la forma i l'estructura del fons; la composició material del fons; l'estructura de les capes de sòl més profundes; la ubicació dels dipòsits; el canvi uniforme del nivell de l'aigua (marees); el canvi a curt i llarg termini del nivell de l'aigua (onada màxima de tempesta, augment del nivell del mar); el perfil d'alçada de la superfície de l'aigua (alçada ortomètrica); les característiques de les ones; les característiques dels corrents; paràmetres individuals de la columna d’aigua (temperatura, salinitat); l'estructura de la columna d'aigua; la qualitat de l'aigua (concentració de partícules, radioactivitat); els objectes naturals i artificials dins i sobre les aigües; la situació del trànsit (navegació) a les aigües; els límits del curs d'aigua i els límits del curs dins de les aigües; la naturalesa de la franja terrestre adjacent (zona costanera i línia de costa).<ref>{{Ref-web|url=https://www.fig.net/resources/proceedings/fig_proceedings/fig2012/papers/ts06j/TS06J_schiller_boder_et_al_5858.pdf|títol=The Position of Hydrography in a System of Sciences – A Comprehensive Definition and Systematic|consulta=08-06-2021|llengua=anglès|editor=FIG.TS06J - Hydrography Development, 5858|data=2012|cognom=Lars Schiller, Volker Böder, Hans Werner Schenke|format=PDF|obra=FIG Working Week 2012}}</ref>.

A més de donar suport a la navegació segura i eficient dels vaixells, la hidrografia s'ocupa gairebé de totes les altres activitats associades al mar, incloses: l'explotació de recursos; [[pesca]]; minerals; protecció i gestió ambiental; delimitació de fronteres marítimes; infraestructures nacionals de dades espacials marines; nàutica d'esbarjo; defensa i seguretat marítima; Modelatge d'inundacions i inundacions de tsunami; gestió de zones costaneres; turisme; ciència marina.<ref>{{Ref-web|url=https://iho.int/en/importance-of-hydrography|títol=Importància de la Hidrografia|consulta=04-06-2021|llengua=anglès|editor=International Hydrography Organization|data=2021}}</ref>.

El sondatge amb sondes de ressonància múltiple és el mètode principal per obtenir dades hidrogràfiques. Mitjançant la cartografia de la profunditat de l’aigua ([[batimetria]]), la forma del fons marí i la línia de costa, el control de la ubicació de possibles obstruccions i característiques físiques de les masses d’aigua, la hidrografia ajuda a mantenir el sistema de transport marítim en moviment segur i eficaç. Els múltiples feixos de la sonda escombren el fons marí mentre el vaixell passa per sobre de la zona d’investigació. Els feixos de la sonda (sonar) retornen al vaixell on es registra la profunditat.<ref>{{Ref-web|url=https://oceanservice.noaa.gov/facts/hydrography.html|títol=Què és la hidrografia?|consulta=04-06-2021|llengua=anglès|editor=NOAA National Ocean Service|data=2021}}</ref>.

Els rius tenen un paper important en els cicles hidrològics i biogeoquímics a escala global i moltes activitats socioeconòmiques també depenen dels recursos hídrics de les conques fluvials. Els estudis capdavanters a escala mundial sobre xarxes fluvials i aigües superficials, requereixen que tots els rius de la Terra es cartografin amb precisió a alta resolució.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dai Yamazaki; Daiki Ikeshima; Jeison Sosa; Paul D. Bates; George H. Allen;Tamlin M. Pavelsky|article=MERIT Hydro: un mapa d’hidrografia global d’alta resolució basat en el conjunt de dades de topografia més recent|publicació=Water Resources Search|url=https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2019WR024873|data=2019|pàgines=5053–5073.|llengua=anglès|doi=10.1029/2019WR024873|format=PDF|exemplar=55}}</ref>.

[[Lucas Janszoon Waghenaer]] va produir les primeres cartes nàutiques veritables el 1584,<ref>{{Ref-web|url=https://www.hydro-international.com/content/article/pursuing-hydrographic-measurement-accuracy|títol=The History of Pursuing Hydrographic Measurement Accuracy|consulta=07-06-2021|llengua=anglès|editor=Hydro International|data=2021}}</ref>, va ser un cartògraf holandès i una figura notable de l'edat d'or de la cartografia flamenca, conegut per les seves contribucions pioneres en cartografia nàutica. La seva primera publicació, Spieghel der zeevaerdt ("el mirall de Mariner") va aparèixer el 1584. Aquest llibre de mapes combinava un atles de cartes nàutiques i indicacions de navegació amb instruccions per a la navegació per les aigües costaneres (cabotatge) d'Europa i del nord-oest d'Europa.

A finals del segle XVIII, l'ús horitzontal del [[Sextant (instrument de mesura)|sextant]] i el cercle reflectant ([[Octant (instrument)|octant]] estès a un cercle complet)<ref>{{Ref-web|url=https://amhistory.si.edu/navigation/type.cfm?typeid=5|títol=Cercle reflectant. Instrument de navegació|consulta=08-06-2021|llengua=anglès|editor=Smithsonian National Museum of American History, NMAH|data=2021}}</ref> amb indicadors d'estació, havia permès fixar, el lloc exacte i la velocitat i adaptar-lo a la sonda. Aquest avenç tècnic va conduir directament a un augment generalitzat de la precisió en la inspecció del mar. Molts països marítims d'Europa i Amèrica, ja van establir les seves institucions i agències hidrogràfiques abans de finals del segle XIX.<ref>{{Ref-web|url=https://journals.lib.unb.ca/index.php/ihr/article/download/23283/27058/35604|títol=The history of hydrography. An Enlightened European Era 1660-1800|consulta=07-06-2021|llengua=anglès|editor=UNB libraries, Journals|data=1991|obra=International Hydrographie Review, Monaco,|format=PDF}}</ref>.

Els Estats Units van començar a fer contribucions a les ciències de la [[geodèsia]] i la hidrografia el 1807, amb els inicis del sondatge de la costa dels Estats Units. El suís, Ferdinand Hassler, va ser escollit per dirigir aquesta organització embrionària. Benjamin Peirce,<ref>{{Ref-web|url=https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.736.4420&rep=rep1&type=pdf|títol=Benjamin Peirce and “The Science of Necessary Conclusions” (1867-1874)|consulta=07-06-2021|llengua=anglès|editor=NOAA Central Library|data=2010}}</ref>, cap de les operacions de control de costes a la dècada de 1850 i Charles Schott, el principal matemàtic i geodesista de la Coast Survey, van avançar en els coneixements. El seu treball, com el de Hassler, estava relacionat amb els problemes de posicionament terrestre, però en última instància això va conduir a cartes nàutiques molt més precises.