Mitologia eslava: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Diacrítics |
||
Línia 14:
Els documents escrits més nombrosos i rics pertanyen al paganisme dels eslaus occidentals, en especial a les tribus polabianes i veletianes, que foren cristianitzades per força a finals del {{segle|XII}}. Els missioners i sacerdots germans que lluitaren contra les creences paganes deixaren fe dels antics sistemes mitològics. Tanmateix, no eren del tot objectius, ja que s'hi presenten els eslaus com a pagans bàrbars idòlatres i sanguinaris. Com cap d'aquests missioners aprengué la llengua eslava, llurs cròniques són una mescla d'informació de valor, però també d'errors, confusions i d'exageracions.
Entre les obres més importants, s'hi inclou una crònica escrita per Thietmar de Merseburg a principis del {{segle|XI|s}}, que
Un altre document de gran valor és la ''Chronica Slavorum'' escrita a finals del {{segle|XII|s}} per Helmold, un sacerdot germà, que menciona Zerneboh, el déu Porenut, la dea Siwa, alguns déus sense nom les estàtues dels quals tenien molts caps i finalment el gran déu Svantevit, que era adorat a l'illa de [[Rügen]] i que era, segons Helmold, el més important dels déus dels eslaus occidentals.
Línia 23:
=== Restes arqueològiques ===
S'han descobert recentment nombroses estàtues de déus eslaus. El [[1848]], a la vora del riu Zburch, s'hi trobà una estàtua alta de pedra amb quatre caps sota un sol barret de pedra. A causa de la gran semblança amb la descripció que en
De mica en mica, les restes de nombrosos santuaris eslaus han anat sortint a la llum. Unes excavacions arqueològiques al cap d'Arkona de l'illa de [[Rügen]] han descobert els vestigis d'un gran temple i d'una ciutat, identificats com les que [[Saxo Grammaticus]] descrigué. A [[Nóvgorod]], a l'antic skit de Perin, els arqueòlegs han descobert les restes d'un temple pagà dedicat suposadament a Perun: consisteix en una plataforma circular ampla al voltant d'una estàtua, circumdada per un sot amb divuit àbsides, on es trobaven els altars per als sacrificis. Les restes d'una ciutadella amb una disposició semblant fou descoberta a la vila de [[Pohansko]], a la [[República Txeca]].
Línia 36:
Això tingué lloc perquè, segons la forma de pensar d'un camperol eslau de l'època, el cristianisme no reemplaçava l'antiga mitologia eslava, sinó que més aviat l'assimilava. El cristianisme podia haver ofert una esperança en la salvació i en una vida després de la mort, però per sobreviure a la vida terrenal, com per exemple tenien importància les collites, els ramats… el vell sistema religiós, amb els seus ritus de fertilitat, les seves deïtats protectores i els seus esperits domèstics, era més que necessari encara. Aquest problema mai no fou resolt per complet per l'Església, com a màxim aconseguí donar un sant cristià o un màrtir que reemplacés una deïtat pagana amb un culte determinat, però el culte ''per se'' sobrevisqué, com també sobrevisqué la cosmovisió mitològica per la qual s'explicaven tots els fenòmens naturals.
Mentre que les creences i tradicions populars de tots els pobles eslaus eren la font més important amb la qual reconstruir els antics cultes pagans, constituint de fet la clau per desxifrar els secrets del ja oblidat panteó, eren també una font amb una naturalesa tan inusual que no podien de cap manera prendre's com a dogma. Les cançons populars, els contes i les festivitats havien perdut feia molts segles llur caràcter originari sagrat i mític, així com llur sentit original, amb la qual cosa foren degradant-se fins a un nivell de mera superstició o a una tradició sense sentit aparent que era repetida i transmesa al llarg de generacions, que en gran part, no sabien el que significava ja. El poble
Això
* Contes de fades sobre diversos personatges i criatures fantàstics, com les cançons d'[[Alkonost]], [[Baba Iagà]], [[Kosxei]] l'Immortal, [[Jar Ptitsa]] i Zmei; contes i llegendes d'herois llegendaris com els [[bogatir]]s russos, supersticions sobre diversos dimonis i esperits, com el [[domovoi]], likho, viles, [[vampir]]s, [[vodianoi]], [[rusalka (mitologia)|rusalkes]], etc. Molts d'aquests contes i creences poden ser força antics i, probablement, continguin almenys certs elements de l'antiga estructura mítica, però no són mites de fet; a més a més, tenen moltes versions entre els diferents pobles eslaus.
|