Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais inseparables |
m Diacrítics |
||
Línia 52:
Essex va rebre ordres d'Elizabet perquè tornés a la cort, juntament amb la seva negativa a enviar reforços o [[maquinària de setge]], atès que la reina no tenia ganes de portar el pes principal de la guerra terrestre a Portugal. Per tant, es va decidir concentrar-se en el tercer objectiu de l'expedició, l'establiment d'una base permanent a les [[Açores]]. Però la campanya s'havia cobrat el seu preu. Les forces de Drake havien enxampat inicialment les autoritats espanyoles amb la guàrdia baixa, però Espanya ja havia preparat les seves defenses i els anglesos s'estaven desgastant i patien cada cop més a causa de les malalties. Dos vaixells mercants armats van ser sorpresos fora de Lisboa per nou galeres espanyoles, comandades per Alfonso Bazán. Un d'ells, el 'William', va ser salvat pel [[HMS Revenge (1577)|HMS ''Revenge'']] després d'haver estat abandonat per la seva tripulació, però la nau no tenia prou tripulació per navegar lluny després de la batalla i va haver de ser enfonsat. L'altra nau estava en flames després d'una llarga lluita i finalment es va enfonsar juntament amb el seu capità. Un dels tres vaixells que transportaven el complement del ''William'' va ser enfonsat amb tota la seva tripulació després de ser atacat pels vaixells de guerra espanyols.<ref>Cummins, John (1997). ''Francis Drake: Lives of a Hero''. Palgrave Macmillan, pàg 217. {{ISBN|0312163657}}</ref>
Aviat es va entendre que qualsevol intent de desembarcar a les Açores no era possible, i Drake va fer un últim intent per recuperar la missió. En aquest punt, la majoria dels homes estaven fora de combat i només 2.000 eren aptes per a ser aplegats. El mal temps també havia danyat un seguit de naus. Mentre Norreys navegava cap a casa amb els malalts i ferits, Drake va fer una tria del que li quedava i va partir amb 20 vaixells a la caça de la flota del tresor. Va ser colpejat per una altra forta tempesta i va ser incapaç de dur a terme fins i tot aquesta tasca, i mentre [[Porto Santo]], a [[Madeira]], era saquejada, el seu vaixell insígnia, el ''Revenge'', es
Sense comptar les 18 llanxes destruïdes o capturades a La Corunya i Lisboa, la flota dels anglesos va perdre prop de 40 vaixells. Catorze d'ells es van perdre directament a les accions de les forces navals espanyoles: tres a La Corunya, sis es van perdre a les accions dirigides per Padilla, tres a Bazán i dos a Aramburu. La resta es van perdre en tempestes quan la flota va fer el seu viatge de tornada. El brot de la malaltia a bord es va transmetre a les poblacions de la zona del port a Anglaterra. Cap dels objectius de la campanya es va dur a terme i durant molts anys el resultat desencoratjà noves aventures o accions conjuntes a aquesta escala.<ref>Wernham, 'Part II', 214.</ref><ref>John A. Wagner, ''Historical Dictionary of the Elizabethan World: Britain, Ireland, Europe, and America'' (Nova York: Checkmark Books, 2002), pàg. 242.</ref> Els anglesos van patir fortes pèrdues de vaixells, homes i recursos, però només va portar 150 canons capturats i 30.000 £ de saqueig. L'únic èxit va ser, potser, una interrupció temporal de la navegació espanyola i el desviament induït de recursos espanyols que podrien haver contribuït a un motí de les forces espanyoles comandades per [[Alexandre I de Parma|Parma]] a [[Flandes]] aquell agost.
| |||