Sistema circulatori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions format, ampliació i referències a partir enwiki |
|||
Línia 10:
'''Principals òrgans de l'aparell circulatori'''
* '''Cor''': que actua com a bomba propulsora amb vàlvules per fer un corrent unidireccional.
* '''Vasos sanguinis''':
** [[Artèria]] (surt des del cor, té vàlvules sigmoidees) ** [[Vena]] (entra cap al cor) ** [[capil·lar sanguini| * '''Vasos limfàtics'''
* '''Ganglis limfàtics'''
Linha 54 ⟶ 57:
[[Galè]] (131-201) va fer una descripció detallada de la xarxa de venes i artèries a partir de la dissecció de [[porcs]], però interpretà erròniament el paper dels òrgans. Segons ell, la sang es crea al fetge a partir dels aliments, i després viatja a través de les venes i va, per una banda, als pulmons per barrejar-se amb l'aire, i de l'altra va des del ventricle dret al ventricle esquerre a través de la porositat de la paret, des d'on es redistribueix la calor pel cos. Quan arriba a les extremitats, la sang es fa servir i apareix en forma de [[suor]].
Els metges musulmans traduïren tractats de medicina després d'envair el país al {{segle|VII|s}}; entre ells, hi havia el tractat sobre la circulació de Galè, que traduí [[Averrois]]. A partir del {{segle|X}}, apareixen descrites diverses malalties cardiovasculars, com la trombosi i el col·lapse, estudiats per [[Avicenna]], o la pericarditis que descrigué [[Avenzoar]]. [[Ibn
Al {{segle|XVI}}, l'aragonès [[Miguel Servet]] va descriure la circulació pulmonar. Se suposa que coneixia el treball d'Ibn
Va ser [[Andrea Cesalpino]] (1519-1603) el que va utilitzar per primer cop el terme "circulació" i atribuí la funció central al cor, quan fins aquell moment es pensava que el fetge era el que generava el moviment. [[William Harvey]] (1578-1657), alumne
El 1956, [[André Frédéric Cournand]], [[Werner Forssmann]] i [[Dickinson W. Richards]] van ser guardonats amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina]] "pels seus descobriments sobre el [[cateterisme cardíac]] i els canvis patològics en el sistema circulatori". <ref>{{cite web|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1956/index.html|title=The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956|access-date=2007-07-28|publisher=Nobel Foundation}}</ref> En la seva conferència sobre Nobel, Forssmann acredita William Harvey com el precursor de la cardiologia amb la publicació del seu llibre el 1628. <ref>{{cite web|url=https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1956/forssmann-lecture.html|title=The Role of Heart Catheterization and Angiocardiography in the Development of Modern Medicine|access-date=2017-10-08}}</ref>
Als anys setanta, [[Diana McSherry]] va desenvolupar sistemes basats en ordinador per crear imatges del sistema circulatori i del cor sense necessitat de cirurgia. <ref name="Wayne">{{cite book|last=Wayne|first=Tiffany K.|title=American women of science since 1900|url=https://archive.org/details/americanwomensci00phdt|url-access=limited|date=2011|publisher=ABC-CLIO|location=Santa Barbara, Calif.|isbn=978-1-59884-158-9|pages=[https://archive.org/details/americanwomensci00phdt/page/n703 677]–678}}</ref>
== Malalties cardiovasculars ==
Linha 66 ⟶ 71:
=== Factors de risc ===
* [[Herència]] : Els progenitors tenen o han tingut malalties cardiovasculars
* [[Sexe]] Masculí : Els homes presenten un risc més elevat que les dones i aquestes els afecten abans en el temps. Després de la [[menopausa]] el risc augmenta en les dones, tot i que aquest sempre és menor que en els homes.
* [[Edat]] : 4 de cada cinc pacients que moren de malaltia cardiovascular són majors de 65 anys
* [[Tabaquisme]] : els fumadors presenten el doble de risc respecte als no fumadors. davant d'un atac de cor els fumadors tenen més risc de mort sobtada en l'hora posterior a declarar-se aquest que els no fumadors.
* [[Hipercolesterolèmia]] : el risc s'incrementa si augmenta el nivell de colesterol en sang.
| |||