Classe social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 213.4.12.179. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Diacrítics
Línia 21:
A aquest nivell, cal afegir que a banda d'aquesta influència de la família, l'individu configurarà la seva psique mitjançant la interacció amb l'altri generalitzat,<ref>” adquirimos habilidades narrativas a través de interactuar con otros, no a través de ser meramente actuados."<strong>Font:</strong> (K.J. Gergen 1986</ref> que és la societat en el seu conjunt, la qual seria un agent de la socialització secundària.
 
Podem evidenciar com es dónadona un cert nivell de
discriminació a nivell dels denominats ''agents socials de la socialització'' (família, escola, empresa, església...), que també són formes institucionals; així, es parla de la institució de la família, del matrimoni, etc. Les institucions socials, enteses com aquelles convencions socials o productes col·lectius, tenen com a funció construir i després consolidar la realitat en la qual vivim, creant així el nostre món tal com és. Segons Durkheim, "''qualsevol'' <em>fet social que no és natural és un fet
instituït o</em> <em>establert per la
Línia 92:
 
== Mobilitat entre classes ==
Mobilitat social és el grau de moviment ascendent o descendent que es dónadona en el sistema d'estratificació social. La mobilitat ascendent és la justificació de la competitivitat capitalista, cosa que genera un sistema de desigualtats i exclusions socials difícilment superables.
 
En el règim de classes socials occidentals, que es consideren “obertes”, la mobilitat social és relativament possible, ja que l'estratificació sol tenir menys rigidesa, i més si la pertinença a la classe dominant és determinada per l'acumulació de capital, que dónadona prestigi social, i no per criteris d'herència. La mobilitat social en les societats industrials suposaria que qualsevol individu que s'ho proposi pot escalar en l'escalafó social.
 
En la mobilitat, l'educació pot ser instrumentalitzada i considerada com a eina de promoció social,<ref>Babini, A.M. 1991, pàg 105-106</ref> la qual cosa no vol dir que sempre s'aconsegueixi una mobilitat ascendent, sinó que en les societats avançades la meritocràcia afavoreix la mentalitat segons la qual l'esforç i el mèrit ajuden els individus per escalar posicions socials, però l'oferta i la demanda han de ser equiparables. És una manera de diferenciació social que actua juntament amb altres variables.<ref>Ribolzi, L. 1980</ref>