Els '''hedus'''{{efn|L'[[etnònim]] llatinitzat d'aquest grup, ''Aedui'', dónadona versions diferents segons la llengua, la majoria d'elles convertint el diftong ''"Ae"'' en "''E''": francès ''"'''éduens'''"'', castellà ''"'''heduos'''"'', portuguès ''"'''éduos'''"'', italià ''"'''edui'''"'' o alemany ''"'''haeduer'''"''. Malgrat que en alguns textos catalans moderns apareix recollit com a "'''aduins'''", la traducció catalana del ''De Bello Gallico'' de [[Joaquim Icart i Leonila|Joaquim Icart]] (1974) opta per la forma "'''hedus'''".<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre I, XXXI.3|pag=102}}</ref>}} (llatí ''Aedui'', ''Haedui'' o ''Hedui'') foren un poble [[gals|gal]] originat en una branca dels [[sèquans]] dels que estaven separats a l'est pel riu Arar ([[Saona]]). Tenien per veïns a l'oest els [[bitúrigs]], al nord-est els [[lingons]] i al sud els [[segusiaves]]. La seva capital fou [[Bibracte]] (avui [[Comtat d'Autun|Autun]]), una altra ciutat era [[Novodunum]].
== Etimologia ==
Aedui (o Hedui, Haedui, Hædui) per als romans, ''Aidousioi'' a les ''Cròniques'' de l'atenenc [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]]. Tots aquests termes provenen d'una mateixa arrel que tant dónadona termes grecs com mots de [[llengües cèltiques]]:
