Monestir de Sant Joan de les Abadesses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
m Diacrítics |
||
Línia 37:
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de Sant Joan de les Abadesses|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de ''Santíssim Misteri'', ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un [[reliquiari]] amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al {{segle|XIV}}. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.<ref name="patmapa"/>
[[Fitxer:Altar d'una església (cropped).jpeg|miniatura|L'altar major entre 1912 i 1924]]
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que
Finalment, també es conserva l'antic [[Palau Abacial (Sant Joan de les Abadesses)|Palau de l'Abadia]], del {{segle|XV}}. Ja al {{segle|XX}}, la important restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del {{segle|XVIII}}, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
Línia 43:
La col·lecció del [[museu]] situat al mateix edifici, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que il·lustren la història del monestir i la vila.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 108 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no se'n coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al {{segle|XVI}}, o a les darreries del s. XV, ja que en el [[Necrologi]] de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.<ref name="patmapa"/>
| |||