Legitimació: diferència entre les revisions

El politòleg [[Campbell Sharman]] distingeix en un estudi per a l'[[Institute for Research on Public Policy]] del [[Canadà]] entre dos tipus de legitimació en l'àmbit polític, que anomena respectivament ''input legitimacy'' (legitimació d'entrada o d'aportació) i ''output legitimacy'' (de sortida, rendiment o producció). El primer faria referència als mecanismes i el funcionament d'una institució, el mode en el qual s'elegeixen els seus participants, els procediments segons els quals les decisions hi tenen lloc i com s'exerceix el poder, és a dir, legitimació a partir de la construcció de les eines per assolir-la. El segon tipus, en canvi, fa referència al procèsprocés de legitimació atorgat a través de la valoració que en pot fer la ciutadania o els beneficiaris d'una institució. En paraules del mateix Sharman, "Totes dues formes de legitimació expressen la valoració pública de la validesa d'una institució, si bé la legitimació ''input'' és una qüestió dels designis de la institució mentre que la legitimació ''output'' s'ha d'aconseguir gràcies al funcionament de la institució."<ref>[http://www.macleans.ca/general/two-concepts-of-legitimacy/ Andrew Potter, ''Two concepts of legitimacy''], 3 de desembre de 2008. Macleans.ca.</ref>

L'[[halacà]], com a terme col·lectiu que reuneix els diferents elements del [[dret religiós]] [[judaisme|judaic]], rep la seva legitimitat per la religió i la comunitat jueva gràcies a la [[Torà (llei jueva)|Torà]] escrita i la [[Torà Oral]].