Serralada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 14:
Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques ([[Deriva dels continents|deriva continental]]) quan dues o més [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a coincidir amb punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, originant l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'[[Serralada de l'Atles|Atles]] o els Pirineus.
Les muntanyes o serralades de plegament, són relleus muntanyosos que tenen una estructura de plegament i aixecament. Tectònica o [[diastrofisme]], responen a l'influx de les forces endògenes quan les plaques o blocs continentals són desplaçats i sotmesos a grans esforços. Alguns d'aquests moviments es deuen a la posició dels blocs al marge d'una placa litosfèrica, però n'hi ha d'altres completament independents de la tectònica de plaques.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Josep M. Panareda; Vicenç M. Rosselló i Verger; Alejandro Pérez Cueva|títol=manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=
Les muntanyes i serralades de [[Plec|plegament]] són unitats morfoestructurals definides pels [[Estrat|estrats]] ondulats, doblegats i fins i tot laminats o trencats. [...] Poden anar des de modestes altituds fins a les més enlairades com l'Himàlaia. Els materials són tan variats com l'edat dels paroxismes que les han elevat. Tanmateix el relleu és controlat sempre per la seva estructura on també cal comptar-hi el rocam diferenciat. Les podem distingir o agrupar en dos tipus:
Línia 22:
Megasutura:<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=megasutura de tipus serralada|consulta=08-06-2021|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref> S'anomena així el tipus serralada, limitada, per un costat, per una subducció de tipus B i, per l’altre, per una subducció complementària de tipus A, la qual és constituïda per grans desenganxaments i làmines encavalcants. És típica de les muntanyes [[Muntanyes Rocalloses|Rocalloses]] del Canadà i de les serralades d’[[Ouachita]] i dels [[Apalatxes]].
'''estructures compostes i complexes''': d'estl tectònic o plecs de [[falla]]; mantells de corriment; plegaments de sutura (rifting).<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=rifting|consulta=08-06-2021|editor=Diccionari de Geologia, IEC|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=
El plegament que ha format una serralada pot ésser molt actiu o relativament recent. Les serralades de plegament antic, han sofert els efectes de diversos cicles d’erosió. En els temps actuals constitueixen una espècie de [[peneplà]], amb un relleu desgastat, arrodonit. Els contracops orogènics posteriors poden, però, enlairar aquesta massa i fracturar-la. Les serralades de plegament relativament recent, al contrari, tenen formes vives, agudes i poc desgastades.
Línia 143:
== Bibliografia ==
{{Ref-llibre|cognom=Cliff Ollier; Clifford David Ollier; C. F. Pain|títol=The Origin of Mountains|edició=
{{Ref-llibre|cognom=Jean-Paul Schaer, John Rodgers|títol=The Anatomy of Mountain Ranges|url=https://books.google.es/books?id=Lff_AwAAQBAJ&dq=Mountain+ranges+of+the+world&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=
== Enllaços externs ==
| |||