Unió de València: diferència entre les revisions

En declarar-se la [[Pesta Negra|pesta negra]], el rei aconseguí marxar i organitzar les seves tropes a [[Terol]]. L'any 1348, a la [[Batalla d'Épila]] (contra la Unió d'Aragó), li va seguir la [[Batalla de Mislata]], les dues favorables al rei, i entrà a València el [[10 de desembre]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Estudis d'història medieval, Volum 6 |url= http://books.google.cat/books?id=XF5mwVUEJdwC&pg=PA147&dq=mislata+1348&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=6#v=onepage&q=mislata%201348&f=false |llengua= català | editorial=Societat Catalana d'Estudis Històrics |any=1973 |pàgines= p.147 }}</ref> El rei castigà amb més duresa els partidaris de la Unió de València que els de la Unió d'Aragó; fins i tot, en la seva crònica, el rei diu que havia pensat a ''cremar i sembrar de sal'' la ciutat de València. Al final, però, a més d'algunes execucions i de perdonar alguns nobles, el rei confirmà, modificà i revocà, al seu albir, els privilegis de la ciutat.