Tebes (Egipte): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 63:
A la dinastia XXV (la dels faraons [[Núbia|nubis]]), la ciutat va recuperar importància. El culte a Amon-Re està agermanat amb el d'[[Amon]] de [[Napata]], el déu dinàstic de "faraons negres". [[Taharqa]] posa en marxa un ambiciós programa arquitectònic, digne d'una capital, desenvolupant l'eix dels santuaris amb quioscos imponents i reforçant el paper de la [[Divina adoratriu d'Amon]] en el control de la regió. Però la ciutat va ser saquejada al final d'aquest període pels [[assiris]], que van portar a [[Nínive]] els tresors acumulats durant tants segles pels faraons i van despullar els santuaris d'estàtues divines, privant-los així del seu element ''vital.'' El 663 aC, el rei d'Assíria [[Assurbanipal]] dóna el cop final saquejant la ciutat a fons i portant als seus habitants a l'esclavitud.
La ciutat mai no es va recuperar, encara que fos restaurada pels faraons de les darreres dinasties. [[Alexandre el Gran]] també participa en els treballs de reparació, després a la seva estela els [[Dinastia ptolemaica|Ptolemeu]]. Durant els regnats de Ptolemeu IV i Ptolemeu V, Tebes torna a ser el centre de les sedicions que van [[Tebaida|separar]] a [[Dinastia ptolemaica|Tebaida de l’Imperi Ptalià]].
Finalment, a l'època romana, els temples van ser abandonats gradualment. Es va establir una guarnició a [[Luxor]] el temple del qual es va transformar finalment en una fortalesa, durant la [[Tetrarquia]]. Diverses esglésies s’hi van establir després de la conversió de l’Imperi Romà al cristianisme i, amb l’arribada dels musulmans, s’hi va construir una mesquita, tant que el [[temple de Luxor]] continua sent un dels llocs de culte i de les oracions més antigues del món.
== Referències ==
| |||