Desfilada de moda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 6:
La roba teòricament està disponible per comprar en la seva versió definitiva de ''[[prêt-à-porter]]'' (una versió adaptada de l'alta costura per a la vida diària), i es presenta en prototips tot sovint únics, de vegades fins i tot mai comercialitzats. El costurer [[John Galliano]], llavors a [[Dior (marca)|Dior]], deia ''"La desfilada de moda és la fragància, l'essència de la col·lecció. És la manera d'inspirar als compradors i periodistes a inspirar-se. A continuació, vam mostrar al showroom tota la gamma de productes, reelaborats i adaptats al mercat. En la nostra empresa, aquestes dues cares de la mateixa col·lecció es dissenyen en paral·lel"'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabasset,, L'Officiel,|nom=Patrick|títol=« John Galliano depuis 1997 »|data=Gener 2008|editorial=Éditions Jalou « 1000 modèles », no 81 « Dior 60 ans de création »|pàgines=p. 141|isbn=1290-9645}}</ref> No obstant això, la majoria de les vendes importants pels compradors professionals són realitzades ben abans, en el moment de la precol·lecció; la desfilada serveix només a demostrar el poder creatiu de les marques.<ref name="Chal352">L'alta costura, que ha après la forma d'un ritual, l'espectacle s'organitza durant dues setmanes de desfilades a París. Pel prêt-à-porter, les setmanes de les desfilades tenen lloc a diversos llocs del món, de les quals les capitals de la moda són [[New York Fashion Week|Nova York]], Milà, París, i Londres principalment.
</ref> És abans de res una operació de comunicació més que una acció comercial.<ref>Un exemple és la desfilada de moda tardor-hivern de
En l'alta costura, on la passarel·la pren la forma d'un ritual, aquest espectacle s'organitza durant dues setmanes de desfilades a París, així com en diversos llocs del món, com Nova York, Milà i Londres.
Línia 23:
Alguns estilistes o costurers han sigut reconeguts per les seves desfilades de moda: [[Hussein Chalayan]], Thom Browne, [[Maison Martin Margiela|Martin Margiela]], i també [[John Galliano]]. Després dels anys 2000, període durant el qual les desfilades han esdevingut més i més desmesurades per les grans cases, el cost d'aquestes ha esdevingut important. De 100.000 euros segons Didier Grumbach, fins a més de cinc milions d'euros per Chanel, Vuitton o Dior. La posada en escena per escenògrafs de renom així com les [[Model (moda)|models]], ocupen una gran part de les despeses.
Als anys 1950, una desfilada d'alta costura dura més d'una hora i mitja. Deu anys més tard, és la meitat, i quaranta anys més tard, dura vint minuts. En
''.</ref>
Línia 33:
En el 1947, Christian Dior, que acabava d'obrir la seva casa d'alta costura, va presentar el que va ser la col·lecció més famosa de la història, el ''"New look"''. L'any d'aquesta desfilada de moda es va convertir en una data clau en la revolució provocada pel modista i un gir radical immediat de la moda després dels anys de la guerra. La mort de Dior deu anys més tard, amb el jove Saint-Laurent, triat pel modista per succeir-li a la seva casa, presenta la seva col·lecció "Trapèze", que va suposar un triomf per al dissenyador de moda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p.|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Per aquesta desfilada, Yves Saint-Laurent mostra les seves qualitats, però igualment mostra el fet que una casa de costura pot sobreviure en l'absència del seu fundador.
Als inicis de 1964, Courrèges renova la moda de l'època amb la seva col·lecció ''«The Moon Girl»'' amb un esperit «còsmic»;
== Desfilades als Països Catalans ==
Línia 40:
[[Rei Kawakubo]] presenta per primer cop a París la seva col·lecció l'any 1981. Poc coneguda pel gran públic, el ressò a la moda és immens; aquesta desfilada quedarà — junt amb la primera de Dior com una de les més notables de la història de la moda per la revolució estilística que va engendrar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., « Les conceptuels », p. 337|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Tres anys més tard, Thierry Mugler dona un espectacle al Zénith: els espectadors paguen per assistir a la grandiosa desfilada del creador. La primera col·lecció de Christian Lacroix marca la seva època de manera entusiasta, per la seva creativitat i la seva renovació completa de les tendències dels anys 1980: ''"no pots creure-ho i ningú pot superar-ho"'' escriu llavors a la premsa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fogg|nom=Marnie|títol=Tout sur la mode : Panorama des chefs-d'œuvre et des techniques|data=octubre 2013 (1a ed. 2013 Thames & Hudson)|editorial=Flammarion, coll. «Histoire de l'art»|lloc=París|pàgines=576 p. «La première collection», p. 456 à 457|isbn=978-2081309074}}</ref>
La re-interpretació de la Mort del cygne per Shalom Harlow
[[Yves Saint-Laurent]] fa en la seva última desfilada, en el 2002, una gran retrospectiva de les precedents. Tots els clàssics del costurer són sobre la passarel·la.
| |||