Jaume Carner i Romeu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Línia 34:
El [[1899]] fou vicepresident del [[Centre Nacional Català]], presidit per [[Narcís Verdaguer i Callís]]. Quan aquest es va fusionar el [[1901]] amb la [[Unió Regionalista]] per formar la [[Lliga Regionalista]], fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d'esquerra enfront de la conservadora d'[[Enric Prat de la Riba]] i [[Francesc Cambó]].
 
La seva actuació el va convertir en una de les figures més conegudes del [[catalanisme]] als ambients populars de començaments del {{segle |XX}}. Fou el principal organitzador de la candidatura dita dels "[[quatre presidents]]" per a les eleccions legislatives del [[19 de maig]] del [[1901]]), que suposaran l'ensorrament polític del caciquisme a Catalunya. Fou elegit regidor de l'[[Ajuntament de Barcelona]], on destacà com a organitzador i per la seva combativitat enfront dels elements tèrbols del municipi. El [[1904]], després de la visita d'[[Alfons XIII]] a Barcelona, se separarà de la [[Lliga Regionalista]], junt amb [[Domènech i Montaner]] i amb un grup d'escindits més esquerrans funden el diari ''[[El Poble Català]]''.
 
A finals del [[1906]] participà en la fundació del [[Centre Nacionalista Republicà]] (CNR), del quel fou elegit president, i a l'ajuntament de Barcelona defensà el projecte de pressupost de cultura de [[Pere Coromines]] contra el parer de la Lliga i dels republicans d'[[Alejandro Lerroux]]. Participà activament en l'organització de [[Solidaritat Catalana]], amb la que fou elegit diputat pel Vendrell. El 1910 fou un dels fundadors de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR), que substituí el CNR. El [[1914]] fou un dels artífex del [[pacte de Sant Gervasi]], coalició electoral d'UFNR amb el [[Partit Republicà Radical]], força desprestigiat aleshores, que acabà amb una gran derrota davant la [[Lliga Regionalista]]. Carner fou elegit diputat pel Vendrell, però la davallada de la UFNR s'accentuà a les eleccions generals del 1916, i va perdre l'acta de diputat. Aleshores es va mantenir allunyat de la polític i es dedicà a fer d'advocat; el seu bufet esdevingué un dels més prestigiosos de Catalunya, ell mateix assolí una gran fama de jurista, alhora que participava en la promoció d'empreses industrials catalanes.