Banu Xammar: diferència entre les revisions

{{FR|data=febrer de 2021}}{{Grup humà}}

 

Els Banu Xammar van donar suport als [[Banu Khalid]] a [[al-Ahsa]] al {{segle|XVII}}. Algunes fraccions de la confederació van emigrar al final del {{segle|XVII}} i començament del {{Romanes|XVIII}} al nord, a Síria i l'Iraq, territoris entre l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]], sota pressió dels [[Anaza]] i el saudites. El 1696 van atacar Bagdad. Aquestos emigrants foren anomenats Xammars septentrionals mentre els que van restar a les muntanyes del Jabal Xammar foren anomenats Xammars meridionals. Al {{segle|XIX}} i a l'inici del XX la població dels septentrionals era de 4.000 tendes el que suposaria un màxim de 200.000, mentre que els meridionals s'estimava que podien ser uns 20.000, habitant principalment als oasis d'[[Hail]], Mukak, Saban, Mustajida, Ghazala i Rawda. Els Xammars meridionals estaven dividits en quatre tribus: Abda, Sinjara, Aslam i Tuman.