Ignasi Girona i Agrafel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
m Tipografia
Línia 12:
Als 25 anys es va integrar en l'empresa familiar [[Girona Hermanos, Clavé y Cía]] per col·laborar amb el seu germà Manuel i el socío Clavé en l'adreça de l'empresa. Va fundar juntament amb el seu germà Casimiro, diverses foses i forges que van donar lloc a la important metal·lúrgica ''Material para Ferrocarriles y Construcciones'', coneguda popularment com a [[Can Girona]], que va estar en la família fins a [[1947]].
 
En 1876 es va involucrar en la mineria del carbó amb la compra de diverses mines de [[lignit]] en el Baix Segre, fundant l'empresa de les [[Minas de la Granja de Escarpe]]. Al costat de les mines va construir una fàbrica de ciment, aprofitant que a la zona abundava la roca calcària. Per a la seva explotació va construir el primer ferrocarril de via estreta de la comarca, el qual permetia portar el ciment fins al [[riu Segre]] on s'embarcava fins a Barcelona pel [[riu Ebre]]. Van ser els seus fills els qui en 1907 van prendre el control de l'altra gran empresa minera de la conca, [[La Cabonífera del Ebro, S.A.]], integrant-hi les seves mines i la fàbrica de ciment, per crear una de les més importants empreses lignitíferas d'Espanya..<ref>Fullola Fuster, Jaume (2009). ''La Conca Lignitífera de Mequinensa (Ebre/Segre). Una societat rural minera (1860.1950)''. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Lleida.</ref>
 
Fundà i presidí la [[Compañia General del Crédito «El Comercio»]] en [[1856]], que va tancar després d'una mort dolça en la crisi general de [[1867]]. Va ser el primer director de la sucursal de Barcelona del [[Banc d'Espanya]], en [[1874]], en un dels moments més tibants de la relació entre el Banc de Barcelona (que dirigia el seu germà Manuel) i el Banc d'Espanya, càrrec en el qual solament va estar uns mesos, és de suposar que, entre altres raons, per evitar problemes amb el seu germà, donada la unió que hi havia entre ells.<ref>{{ref-publicació|autor = Cabana Vancells, Francesc |títol= Història del Banc de Barcelona (1844-1920) |any= 1978 }}</ref><ref>Casteñeda, Luís (2001)''El Banco de España (1874-1900). La red de sucursales y los nuevos servicios financieros''. Banco de España - Servicio de Estudios. Estudios de Historia Económica, núm. 41. [http://bde.eu/webbde/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/EstudiosHistoriaEconomica/Fic/roja41.pdf]</ref> La sucursal del Banc d'Espanya de Barcelona tenia la seva oficina al carrer Ample 2, de Barcelona, on vivia el seu germà Manuel i havia estat la primera oficina del [[Banc de Barcelona]], després de la seva fundació.