Diferència entre revisions de la pàgina «Pau Audouard i Deglaire»

m
cap resum d'edició
m (Manteniment de plantilles)
m
Fill de fotògraf, va estudiar pintura i amb vint anys es va traslladar a [[Barcelona]] on va obrir un estudi a [[la Rambla]] dedicat al retrat.
 
El [[1887]] va ser nomenat "«fotògraf oficial"» de l'[[Exposició Universal de 1888]]. La seva missió era captar la vessant arquitectònica i organitzativa de l'esdeveniment. També tenia l'exclusiva de "«vendre reproduccions"», cosa que feia mitjançant un dispensador automàtic que funcionava amb monedes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=L'Exposició Universal|publicació=[[La Vanguardia]]|data=17 maig 1888 |pàgines=p.3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/03/24/pagina-3/34649663/pdf.html|consulta=8 abril 2013|llengua=castellà|lloc=Barcelona|ref=harv}}</ref> D'altra banda, el fotògraf [[Antoni Esplugas]] tenia l'exclusiva de fotografiar persones i grups de visitants.{{sfn|Portolés Brasó|nom2004|p=109 i seg.}} Arran d'aquest treball, va fer una sèrie d'imatges del [[port de Barcelona]] i les que es consideren les primeres fotos aèries, fetes des del globus captiu que hi havia instal·lat al recinte.
 
En acabar l'exposició, Pau Audouard compatibilitzà l'activitat retratista amb la fotografia d'infraestructures com, per exemple, una sèrie de 46 fotografies que va realitzar del ferrocarril de La Zaida-Reus, encarregades per la companyia [[MZA]] el [[1890]].{{sfn|Letón Ruiz|2008|}}
 
== Les galeries fotogràfiques ==
El [[1886]] s'obre la nova galeria fotogràfica del carrer Corts 273-275,<ref group="n.">Actualment és Gran via de les Corts Catalanes, entre rambla de Catalunya i passeig de Gràcia</ref> un edifici de planta baixa de nova construcció, obra de [[Josep Amargós]] i Juan Larrau. El projecte s'havia iniciat el [[5 d'agost]] de [[1885]] quan Pau Audouard, en representació de "«Audouard i Cia"» havia demanat permís d'obres a l'ajuntament. Era un edifici funcional amb vestíbul, sala d'espera, despatx, sala de revelar i sala de retratar amb un lavabo i un tocador, peça fonamental en els estudis de categoria. El [[4 de desembre]] de [[1894]] amplien l'espai amb un cobert{{sfn|Garcia Felguera|2007}} segons projecte de l'arquitecte [[Isidre Gili i Moncunill]].{{sfn|Fernández Rius|2011|p=250}}
 
Els retratistes de l'època es comencen a instal·lar a la zona de [[passeig de Gràcia]]. És el cas d'[[Antoni Esplugas]] que va desplaçar el seu taller des de la plaça del Teatre al passeig de Gràcia 25, a sobre del cafè Alhambra, el 1893.<ref name="ANC-n">[http://cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius16.pdf Noticia incorporació fons Esplugas a l'Arxiu Nacional de Catalunya]</ref>
 
El [[6 de juliol]] de [[1905]], Pau Audouard inaugura el seu nou estudi a la planta baixa de la [[casa Lleó Morera]].{{sfn|Fernández Rius|2011|loc=Annex "Cronologia comparada"}} Deixa l'estudi del carrer Corts que és enderrocat aquell mateix any. Audouard, artista de referència entre la burgesia, va escollir un dels locals de moda i el va decorar a tot luxe. La decoració va anar a càrrec del mateix arquitecte de la Lleó Morera, [[Lluís Domènech i Montaner]], qui va incorporar als millors artesans: [[Adrià Gual]], qui va fer l'entrada, el «projecte dels aparadors»<ref group="n.">Els estudis fotogràfics feien servir reclams publicitaris per atreure als clients, com ara posar un rètol a la façana, fins i tot lluminós com va fer [[Nadar]] a [[París]]. El respecte per la pròpia obra d'art que era l'edifici, fa que s'adopti una solució de [[vitrall]]s modernistes de colors, integrats en el finestral junt amb les escultures d'[[Eusebi Arnau]] ({{harvnb|Garcia Felguera|2007}}). Existeix una fotografia "«no lliure"» d'Àngel Toldrà que recull aquesta decoració. </ref> i «dos tapissos de brillants colors i gran efecte ornamental»; l'escultor [[Alfons Juyol]], l'ebenista [[Joan Busquets i Jané]] (1874-1949), «el lampista» Riera; la pintura decorativa de Vilaró; [[Antoni Rigalt i Blanch]] (1850-1914) i "«Buxeres y Codorniu"» varen fer els [[vitrall]]s, i [[Gaspar Homar]] (1870-1953) va fer els treballs de [[marqueteria]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Nota de la inauguració de l'estudi Audouard a la casa Lleó Morera|publicació=La Vanguardia|data=7 juliol 1905 |pàgines=p.3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1905/07/07/pagina-2/33379308/pdf.html?search=audouard|consulta=8 abril 2013|llengua=castellà|lloc=Barcelona|ref=harv}}</ref> A més dels aspectes estètics, la nova galeria comptava amb la novetat tecnològica de la il·luminació artificial, cosa que permetia ubicar-la en una planta baixa -per a més comoditat dels clients- i no al terrat com acostumaven a estar els estudis per aprofitar la llum natural.
Per tot plegat, Audouard va rebre aquell any un accèssit del [[concurs anual d'edificis artístics]], en l'apartat de comerços.<ref>Anuari de l'Ajuntament de Barcelona. pàg.31</ref>
 
Audouard mantenia una bona relació amb el dramaturg i empresari teatral [[Adrià Gual]].
 
Fruit d'aquesta relació, Audouard va participar com a "«comparsa"» el [[10 de març]] de [[1903]] a la representació d'[[Èdip Rei]] de [[Sòfocles]], que Gual va dirigir al teatre ''Novedades''. En aquesta obra varen participar més de cent afeccionats amics de Gual i només un professional, [[Enric Gimenez i Lloberas]]. També hi eren [[Eugeni d'Ors]], l'humorista Ramón Raventós, el poeta [[Xavier Viura i Rius]], l'ebenista [[Lluís Reig i Bonet]] i [[Lluís Puiggarí i Pastor]] que més tard esdevindria actor, però que aleshores era passant de notari.{{sfn|Artís|1946|p=30}}
 
Involucrat amb l'ambient artístic, el [[1908]] Audouard va ser el fotògraf oficial de la "«Nova Empresa de Teatre Català"» creada per Gual. Els artistes eren fotografiats a l'estudi de la Lleó Morera, creant una ambientació no sempre adient amb l'obra i un xic artificial i freda. A partir de la temporada 1910, Gual deixa la direcció de la companyia i Pau Audouard perd l'exclusiva i només podia fotografiar els artistes de les obres de Gual i, a més, havent-se de desplaçar ell al teatre. Audouard no intenta reflectir l'escenificació teatral ni les qualitats de l'artista, sinó els valors fonamentals que representa el personatge com la feminitat, l'amor etern, la fidelitat, etc.{{sfn|Garcia Felguera|1998|}}
A vegades, aquestes fotografies eren estàtiques i distants, imatges del món del teatre, actors i actrius, principalment catalans de principis de segle XX.{{sfn|Castellanos|1999|p=25}}
 
863

modificacions