Revisió del 17:32, 6 jul 2021 modifica Jm.mir3 (discussió \| contribucions) 1.471 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 07:52, 8 jul 2021 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.392 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:MonastirRibat.jpg\|miniatura\|La ~~'''~~ràbita~~'''~~ de [[Monastir (Tunísia)\|Monastir]], a [[Tunísia]]]] Una '''ràbita''' o un '''''ribat''''' (de l'[[àrab]] ~~'''~~{{Lang\|ar\|رباط~~''' ''~~\|tr=ribāṭ''}}, ~~'fonda'~~‘fonda’, ~~'hostal'~~‘hostal’) era, en els primers temps de la [[conquesta musulmana del Magrib]], un [[fortificació\|recinte fortificat]] (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'[[islam]]. De mica en mica, a més de funcionar com a allotjaments per als viatgers, aquests fortins es van convertir en refugis per als [[místics]] dedicats a l'oració i a l'estudi, però també dels monjos guerrers. En aquest sentit, són potser en l'origen dels primers corrents del [[sufisme]]. La paraula avui dia apareix com a ''ràbida'', ''ràpita'', ''ràpida'' o ''ràvita''. Encara que, de vegades, se'ls ha dit ''ribat'', aquest és pròpiament un monestir ocupat per guerrers ~~de la~~del [[gihad]], mentre que els defensors de les ràbites eren voluntaris que es rellevaven periòdicament, però portaven una vida ascètica.<ref name=RBA>{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte II\|lloc=Barcelona\| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)\|any=2003\|isbn=84-8332-391-5\|pàgina=p.212\|llengua= castellà\| consulta=7 de desembre de 2014\|id=DL M-50.522-2002}}</ref> A l'[[Àfrica del Nord]], el ''[[morabit]]'' o ''marabut'', terme que designa indistintament els [[sant]]s, els caps de tribu i els guaridors populars, és ~~'aquell~~‘aquell qui viu en una ~~ràbita'~~ràbita’. A l'[[Àndalus]], amb els [[almoràvits]], les ràbites van prendre molta importància com a punts de defensa territorial. A [[Catalunya]], d'acord amb la [[toponímia]], hi havia «~~'''~~ràpites~~'''~~» al [[Penedès]], al [[Camp de Tarragona]], al [[delta de l'Ebre]], al [[Priorat]] i a tocar de [[Balaguer]]. Les restes de la ràbita més ben conservada són situades a [[la Ràpita]] (la [[Noguera]]). Tot i no ser tan espectaculars com les trobades al [[nord]] d'[[Àfrica]] o bé com les descobertes a les dunes de [[Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura\|Guardamar]] ([[País Valencià]]), hi ha una [[torre]] de planta [[rectangle\|rectangular]], datada al {{segle\|IX\|s}} i feta amb grans carreus col·locats al llarg i de través. En la base dels [[Muralla\|murs]], té una sabata lleugerament esglaonada, formada per tres filades.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN\|84-297-4706-0}}, plana 217.</ref>

Ràbita: diferència entre les revisions