Kinemacolor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 12:
== Èxit i declivi ==
El Kinemacolor va tenir el seu èxit més gran a [[Gran Bretanya]], on es va mostrar, entre 1909 i 1918, a més de 250 locals. El sistema s'oferia als exhibidors a través de llicències o, a partir de 1913, a través d'un seguit de companyies ambulants. Normalment, el sistema romania a un sol lloc uns pocs mesos, però en alguns casos es va quedar a la mateixa localitat uns dos anys.<ref>Victoria Jackson, “The Distribution and Exhibition of Kinemacolor in the UK and the USA 1909-1916” (University of Bristol, 2011).</ref> Es van produir fins a 54 pel·lícules de ficció. A més, se'n van produir quatre més als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] entre 1912 i 1913 <ref>''La Tosca'' (1912),
Tot i això, l'empresa mai va ser un èxit rotund, en part pel costós procés d'instal·lar projectors especials de Kinemacolor als cinemes. A més, la invenció feia que les pel·lícules es mostressin amb l'efecte d'halos al voltant de les imatges, un problema que mai es va arribar a solucionar. Als Estats Units, el Kinemacolor fou notable pel fet que el seu estudi de Hollywood va ser adquirit per [[D. W. Griffith]]. Griffith va continuar els seus plans de fer una adaptació de la novel·la americana ''[[The Clansman]],'' de [[Thomas Dixon]], el que va acabar convertint-se en la revolucionària [[El naixement d'una nació|''El Naixement d'una Nació'']] (1915).
| |||