Revisió del 19:57, 11 jul 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.423.506 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 20:13, 11 jul 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.423.506 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 9: == Els reis carolingis i els comtes catalans == La creació de l'[[Imperi ~~carolingi~~Carolingi]] (la [[Gàl·lia]], [[Regne de Germània\|Germània]], [[Itàlia]] i la dita [[Marca Hispànica]]) correspon a l'època de [[Pipí el Breu]] i [[Carlemany]] ([[768]]-[[814]]), quan l'expansió va permetre mantenir la cohesió i l'hegemonia de l'aristocràcia franca, i alhora associar el poder i els seus beneficis a llinatges de pobles incorporats a l'Imperi. Per la banda sud-occidental, l'Imperi Carolingi s'apoderà de l'extrem nord-oriental de l'antic [[Regne dels Visigots]] i integrà aquest territori als seus dominis, el qual anomenà '''[[Gòtia]]''' i que estava conformat per la [[Septimània]], al nord, i els comtats catalans, al sud. Amb algunes vacil·lacions inicials, en temps de Carlemany, [[Lluís el Piadós]] ([[814]]-[[840]]) i [[Carles el Calb]] ([[840]]-[[877]]), l'aristocràcia franca va ser dominant en el govern dels '''comtats catalans''': excepció feta de [[Berà I\|Berà]], primer comte de Barcelona ([[801]]-[[820]]), fill del franc Guillem, comte de Tolosa i d'una goda Conegonde d'Austràsia, i de Sunifred, pare de [[Guifré el Pelós]], quasi tots els comtes importants de la Marca fins al 878 van ser netament francs: [[Rampó]], [[Berenguer de Tolosa]], [[Bernat de Septimània]], [[Aleran]], [[Odalric]], [[Humfrid]] i [[Bernat de Gòtia]]. Línia 49: === Els comtes de la Gòtia === Els [[comte]]s, sovint d'origen franc, eren de llinatges aristocràtics, i el poder i la riquesa que tenien, més que de la propietat de terres procedia de l'acumulació de càrrecs, que donaven dret a fruir de béns i drets públics: dominis públics o fiscals i impostos. Precisament la creació de l'[[Imperi ~~carolingi~~Carolingi]] respon a la necessitat de multiplicar les possibilitats de progressió social de l'aristocràcia franca, els efectius de la qual s'havien incrementat, i s'explica també per la mobilitat dels seus membres, disposats a marxar amb l'exèrcit fronteres enllà i a ocupar càrrecs en regions llunyanes. Precisament les regles del joc polític es basaven en una certa apropiació familiar de les dignitats, de manera que el fet que un membre d'un llinatge hagués regit un comtat donava als altres membres del mateix [[llinatge]] un cert dret a ocupar la dignitat comtal, encara que no necessàriament en el mateix lloc. La tendència, que els monarques havien de respectar, era, doncs, la de crear dinasties comtals, amb el risc de ruptura de l'obediència i de secessió. Línia 76: El sistema consistia a donar, en benefici (assignació vitalícia) o en plena propietat, una o més viles, en canvi de fidelitat i servei. Encara que la donació o assignació es presentava com un traspàs de propietat de tot el territori vilatà, atès que la vila era una demarcació administrativa, el més lògic és suposar que l'autoritat reial o comtal delegava en l'agent o fidel la potestat pública sobre la vila, i li donava allò que habitualment hi pertanyia: béns i drets públics. Els fidels o agents, afavorits amb aquestes concessions, havien de servir l'exèrcit com a caps amb forces pròpies i especialitzades, les formades pels seus propis fidels, i també havien de dirigir en la host comtal el conjunt dels homes lliures que vivien a les seves viles. Així, considerant el servei militar, podem dir que l'[[Imperi ~~carolingi~~Carolingi]] encara funcionava sobre la base de les obligacions públiques i les remuneracions (beneficis i donacions) que l'autoritat reial o les persones dotades de potestat pública atorgaven, però el mateix mecanisme de remuneració de fidelitats i serveis (donació o assignació de béns i drets públics de viles) inclinava a l'absorció de la cosa pública dins de la privada (el fidel incorporava allò que havia rebut en el seu patrimoni i feia declinar el servei), la qual cosa suposava l'afebliment de l'[[Estat]] i la transformació del poder. === Propietat de la terra i formes d'explotació ===

Comtats catalans: diferència entre les revisions