Comunisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp |
mCap resum de modificació |
||
Línia 58:
=== Els partits comunistes al segle XX ===
A cada lloc del món tingueren fortunes diverses, però poques vegades arribaren al poder. Les excepcions foren els països d'[[Europa]] de l'est, que estigueren sota el control del règim polític instaurat a l'[[URSS]] després de l'ascens al poder de [[Stalin]] (heretat pels successius governs), durant més de 40 anys, a partir de la derrota de l'[[Wehrmacht|exèrcit nazi]] i la conquesta militar de la regió per l'[[Exèrcit Roig]] després de la Segona Guerra Mundial. Tot i així tant [[Iugoslàvia]] com, posterioment, [[Albània]] i [[Romania]], mantingueren la seva autonomia, sovint amb importants discrepàncies amb Moscou. Fora dels països de l'est, els comunistes arribaren al poder a la [[República Popular de la Xina]], [[Corea del Nord]], el [[Vietnam]] i [[Cuba]]
A [[Xile]], a començaments de la [[dècada del 1970|dècadal del 1970]], la [[Unitat Popular]] (UP) arribà al govern presidencial, després de guanyar amb el seu capdavanter [[Salvador Allende]] les eleccions de setembre del 1970. La coalició de govern era una aliança de partits i moviments d'esquerra que tenien representació
El moviment comunista internacional passà per diverses crisis al llarg del {{segle|XX}}. La primera, relacionada amb l'allunyament de [[Lev Trotski]] de la conducció de la Unió Soviètica, a causa de les seves diferències amb Stalin. Trotski s'exilià a Mèxic, on fou assassinat per un agent, sota el comandament de la GPU: [[Jaume Ramon Mercader del Río|Ramon Mercader]]. L'ex conductor de l'[[Exèrcit Roig]] postulava la ''[[revolució permanent]]''. La segona gran crisi la provocà l'enfrontament de la Unió Soviètica i la Xina, quant a la política internacional. Des dels anys de l'encimbellament del [[feixisme]] a Europa, la Unió Soviètica sostingué una política d'unitat amb les forces democràtiques de la burgesia pels partits comunistes que actuaven al món capitalista i de coexistència pacífica amb l'[[imperialisme]]. El [[Partit Comunista de la Xina]] tenia una política de confrontació directa amb l'imperialisme, tot i que donava suport a acords amb les burgesies ''nacionals'' que s'hi confrontaven. Aquesta política provocà un altre cisma en molts partits comunistes. En la dècada del 1970, el comunisme proxinès virà cap a estranyes aliances, segons com fos la relació de cada govern amb Pequín.
Línia 69:
La [[República Popular de la Xina]], sorgida després de la victòria, el 1949, de la direcció militar del [[Partit Comunista Xinès]], liderat per [[Mao Tse Tung|Mao Zedong]] i sostingut per un nombrós exèrcit, una revolució camperola al medi agrari i una revolta estudiantil a la ciutat, seguí endavant amb el procés, en mig de creixents contradiccions, fins que començà a acceptar formes econòmiques mixtes des de la fi de la dècada del 1970, amb [[Deng Xiaoping]], sense canviar el sistema polític de partit únic i encara exercint un fort control polític i policial estatal.
Després de la Segona Guerra Mundial, dos partits comunistes europeus, el francès i l'italià, creixeren fins al punt de convertir-se en forces polítiques clau als seus respectius països. Dominaven àmpliament el moviment sindical, tenien una important representació parlamentària i jugaven una complexa política d'aliances en el pla intern. Foren crítics, en molts aspectes, de la Unió Soviètica. Aquesta posició independent convertí ambdós partits en nucli de l'[[eurocomunisme]], el tret distintiu del qual era la confiança en assolir el poder als països capitalistes a través de les eleccions pluripartidistes parlamentàries. L'eurocomunisme s'enfrontà
==== Els partits comunistes després de la caiguda de l'URSS ====
| |||