Ramon Basiana i Vers: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l'Àrea d'Esports de l'[[Ajuntament de Barcelona]], participà en l'organització dels Campionats del Món d'[[esgrima]] (1985), de [[bàsquet]] (1986) i de [[taekwondo]] (1987), i les Copes del Món d'[[atletisme]] i [[escacs]] (1989). El 1991 fou nomenat director de la competició d'[[hoquei sobre patins]] dels [[Jocs Olímpics de Barcelona]] del 1992, integrat en el programa oficial en qualitat d'esport d'exhibició. L'any següent s'incorporà com a gerent a la [[Federació Catalana de Patinatge]] i el 1996 passà a ocupar el mateix càrrec a la Federació Espanyola. El 1999 tornà a la Federació Catalana de Patinatge com a secretari general i el 2002 fou elegit president. Sota la seva presidència, el 26 de març de 2004 el Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge reconegué provisionalment la Federació Catalana com a nou membre de ple dret, la qual cosa permeté a la selecció masculina d'hoquei sobre patins jugar i guanyar el Mundial B que se celebrà al mes d'octubre d'aquell mateix any a [[Macau]], encara que en assemblees posteriors d'aquest organisme les pressions polítiques provocaren que la decisió fos revocada. El mateix any fou nomenat vicepresident de la [[Unió de Federacions Esportives de Catalunya]] i l'any següent va rebre el [[Premi Lluís Companys]] concedit per la [[Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes]]. El 2006 fou reelegit president de la Federació Catalana i al mes de novembre d'aquell mateix any, gràcies a les seves gestions internacionals amb les federacions de patinatge dels països sud-americans, la Federació Catalana de Patinatge fou admesa a la [[Confederació Sud-americana del Patí]] com a entitat adherida i amb ple dret a prendre part en les competicions oficials en l'àmbit sud-americà. A l'abril del 2010 tornà a ser reelegit president de la Federació Catalana de Patinatge per a un tercer mandat i dos mesos després organitzà la Copa Amèrica a [[Vic]], en la qual la selecció masculina absoluta conquerí el títol.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gallen Utset|nom=Carles|títol=Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents|lloc=Barcelona|editorial=UFEC|any=2013|isbn=Gi.1233-2013}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Raduà|nom=Josep M.|títol=Història de totes les seleccions esportives catalanes, 1904-2005.|lloc=Barcelona|editorial=Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes|any=2005}}</ref>