Diferència entre revisions de la pàgina «Cafeïna»

10.208 bytes afegits ,  fa 2 mesos
Ampliada introducció
m (neteja i estandardització de codi)
(Ampliada introducció)
{{Infotaula de fàrmac}}
La '''cafeïna''', '''teïna''' o '''guaranina''' és un [[compost químic]] estimulant del [[sistema nerviós central]] de la classe de les [[Xantina|metilxantines]].<ref>{{Ref-publicació|article=Caffeine and the central nervous system: mechanisms of action, biochemical, metabolic and psychostimulant effects|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/016501739290012B|publicació=Brain Research Reviews|data=1992-05-01|issn=0165-0173|pàgines=139–170|volum=17|exemplar=2|doi=10.1016/0165-0173(92)90012-B|llengua=en}}</ref> És la [[Psicòtrop|droga psicoactiva]] més consumida al món<ref>(Anglès) Burchfield G (1997). Meredith H (ed.). "What's your poison: caffeine". Australian Broadcasting Corporation. </ref>, ja que, a diferència de moltes altres substàncies psicoactives, no està regulada i és legal a practicament tot el món. Es coneixen diversos mecanismes d’acció per explicar els efectes de la cafeïna. El més destacat és que evita els efectes de [[somnolència]] induits per l’[[adenosina]], bloquejant reversiblement l’acció de l’adenosina sobre els seus receptors. La cafeina és, a més, estimulant de certes regions del [[sistema nerviós autònom]].
La '''cafeïna''', '''teïna''' o '''guaranina''' és un [[compost químic]] que es troba en la naturalesa en les llavors de [[café|cafè]], de [[cacau]] ([[xocolata]]), de [[Cola (gènere)|cola]], en les fulles del [[planta de te|te]] i en la [[guaranà]]. És ben conegut per les seues característiques, el seu intens sabor amarg i com a estimulant del sistema nerviós central, el cor i la respiració com la droga. També té efectes [[diürètic]]s. Sol afegir-se a alguns [[refresc]]s, com les [[Beguda de cola|begudes de cola]].
 
La cafeïna és substància [[cristal·lina]] blanca i amb un gust [[amarg]]. És una una [[purina]], ja que està formada de dos anells, un amb tres àtoms de [[carboni]] i dos de [[nitrogen]] i un altre amb quatre de carboni i dos de nitrogen. És també un [[alcaloide]] de [[Xantina|metilxantina]], i està químicament relacionada amb les bases de [[Àcid desoxiribonucleic|l’àcid desoxiribonucleic]] (DNA) i [[Àcid ribonucleic|l’àcid ribonucleic]] (RNA) [[adenina]]<nowiki/>i [[guanina]]. Es troba a les [[llavors]], [[fruits]], o [[Fulla|fulles]] de diverses plantes originàries d'[[Àfrica]], [[Àsia Oriental]] i [[Amèrica del Sud]] tals com el [[cafè]], el [[cacau]], la [[cola nitida]], el [[Te de la Xina|te]] i el [[guaranà]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Food and Health|url=https://books.google.com/books?id=O-t9BAAAQBAJ&pg=PA561|editorial=Academic Press|data=2015-08-26|isbn=978-0-12-384953-3|llengua=en}}</ref>. En aquestes plantes ajuda a protegir-les contra els [[Herbivorisme|herbívors]], així com també i contra la [[competència interespecífica]] d’altres plantes, evitant la germinació de llavors properes.<ref>{{Ref-llibre|títol=The 100 most important chemical compounds : a reference guide|url=http://archive.org/details/100mostimportant0000myer|editorial=Westport, Conn. : Greenwood Press|data=2007|isbn=978-0-313-08057-9|nom=Richard L. (Richard Leroy)|cognom=Myers}}</ref> A més, també fomenta el consum d’alguns animals selectes beneficiosos com les abelles melíferes.<ref>{{Ref-publicació|article=Caffeine in Floral Nectar Enhances a Pollinator's Memory of Reward|nom=G. A.|nom5=J. A.|cognom4=Stabler|nom4=D.|cognom3=Palmer|nom3=M. J.|cognom2=Baker|nom2=D. D.|cognom=Wright|llengua=en|url=https://science.sciencemag.org/content/339/6124/1202|doi=10.1126/science.1228806|exemplar=6124|volum=339|pàgines=1202–1204|pmid=23471406|pmc=PMC4521368|issn=0036-8075|data=2013-03-08|publicació=Science|cognom5=Mustard}}</ref> Les  fonts més conegudes de cafeïna són els [[Cafè|grans de cafè]], llavors de les plantes de [[Coffea arabica]], i les fulles del [[te]] ([[Te de la Xina|Camellia sinensis]]). Els humans solen beure begudes que contenen cafeïna per alleujar o prevenir la somnolència i millorar el rendiment cognitiu. Per elaborar aquestes begudes, s’extreu cafeïna submergint el producte vegetal en aigua, un procés anomenat [[infusió]]. Aquestes begudes amb contingut de cafeïna, com poden ser el [[cafè]], el [[te]] i els [[Refresc de cola|refrescos de cola]], es consumeixen a nivell mundial en grans volums. El 2020, es van consumir gairebé 10 milions de [[Tona (unitat)|tones]] de grans de cafè a nivell mundial. <ref>{{Ref-web|títol=Global coffee consumption, 2020/21|url=https://www.statista.com/statistics/292595/global-coffee-consumption/|consulta=2021-07-15|llengua=en}}</ref>
 
La cafeïna pot tenir efectes tan positius i negatius sobre la salut. Pot tractar i prevenir trastorns respiratoris prematurs de nadons com la displàsia broncopulmonar i la apnea de prematuritat. El [[citrat de cafeïna]] figura a la [[Llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut|llista model de Medicaments essencials de l'OMS]].<ref>{{Ref-web|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/93142/1/EML_18_eng.pdf?ua=1|títol=WHO Model List of Essential Medicines (PDF) (18th ed.)|consulta=23 de desembre de 2014.|llengua=Anglès|editor=World Health Organization.|data=Octubre de 2013}}</ref> Pot conferir un lleuger efecte protector contra algunes malalties,<ref>{{Ref-publicació|article=The impact of coffee on health|url=https://doi.org/10.1016/j.maturitas.2013.02.002|publicació=Maturitas|data=2013-05|issn=0378-5122|pàgines=7–21|volum=75|exemplar=1|doi=10.1016/j.maturitas.2013.02.002|nom=A.|cognom=Cano-Marquina|nom2=J.J.|cognom2=Tarín|nom3=A.|cognom3=Cano}}</ref> com el [[Parkinsonisme|Parkinson]].<ref>{{Ref-publicació|article=Dose–response meta-analysis on coffee, tea and caffeine consumption with risk of Parkinson's disease|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ggi.12123|publicació=Geriatrics & Gerontology International|data=2014|issn=1447-0594|pàgines=430–439|volum=14|exemplar=2|doi=10.1111/ggi.12123|llengua=en|nom=Hui|cognom=Qi|nom2=Shixue|cognom2=Li}}</ref> Algunes persones experimenten [[Trastorn del son|trastorns del son]] o [[ansietat]] si consumeixen cafeïna, mentre d’altres mostren poca molèstia. Es sospita que el consum excessiu de cafeina pot produir un risc durant [[Embaràs|l’embaràs]], pel que algunes autoritats recomanen que les dones embarassades limitin la cafeïna a l'equivalent a dues tasses de cafè per dia o menys. <ref>{{Ref-publicació|article=Effects of restricted caffeine intake by mother on fetal, neonatal and pregnancy outcomes|url=https://doi.org/10.1002/14651858.CD006965.pub4|publicació=Cochrane Database of Systematic Reviews|data=2015-06-09|issn=1465-1858|doi=10.1002/14651858.cd006965.pub4|nom=Shayesteh|cognom=Jahanfar|nom2=Sharifah Halimah|cognom2=Jaafar}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|article=Committee Opinion No. 462: Moderate Caffeine Consumption During Pregnancy|url=https://journals.lww.com/greenjournal/Citation/2010/08000/Committee_Opinion_No__462__Moderate_Caffeine.42.aspx|publicació=Obstetrics & Gynecology|data=2010-08|issn=0029-7844|pàgines=467–468|volum=116|exemplar=2 Part 1|doi=10.1097/AOG.0b013e3181eeb2a1|llengua=en-US}}</ref> La cafeïna pot produir una forma lleu de [[Drogoaddicció|dependència de les drogues]], associada a [[síndrome d'abstinència]], com [[somnolència]], [[Cefalàlgia|mal de cap]] i [[irritabilitat]], quan un individu deixa d'utilitzar cafeïna després d'una ingesta diària repetida.<ref>{{Ref-llibre|edició=2nd ed|títol=Molecular neuropharmacology : a foundation for clinical neuroscience|url=https://www.worldcat.org/oclc/273018757|editorial=McGraw-Hill Medical|data=2009|lloc=New York|isbn=978-0-07-164119-7|nom=Eric J.|cognom=Nestler}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Cross-Cultural Aspects of Substance-Related and Addictive Disorders|url=http://dx.doi.org/10.1176/appi.books.9781615373970.kb40|editorial=American Psychiatric Association Publishing|data=2021-01-15|isbn=1-61537-397-7|nom=Nady|cognom=el-Guebaly|nom2=Hyoun|cognom2=Kim}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|article=A critical review of caffeine withdrawal: empirical validation of symptoms and signs, incidence, severity, and associated features|url=https://doi.org/10.1007/s00213-004-2000-x|publicació=Psychopharmacology|data=2004-10-01|issn=1432-2072|pàgines=1–29|volum=176|exemplar=1|doi=10.1007/s00213-004-2000-x|llengua=en|nom=Laura M.|cognom=Juliano|nom2=Roland R.|cognom2=Griffiths}}</ref> La [[Tolerància (medicina)|tolerància]] als efectes com evitar la somnolència, l’augment de la [[Pressió sanguínia|pressió arterial]] i de la [[freqüència cardíaca]] i de [[Diürètic|l’augment de la producció d’orina]] es desenvolupa amb l’ús crònic (és a dir, aquests símptomes són menys significatius o no es produeixen després d’un ús consistent.<ref>{{Ref-publicació|article=Tolerance to the humoral and hemodynamic effects of caffeine in man.|nom=D.|nom5=J. A.|cognom4=Woosley|nom4=R. L.|cognom3=Workman|nom3=R.|cognom2=Wade|nom2=D.|cognom=Robertson|llengua=en|url=https://www.jci.org/articles/view/110124|doi=10.1172/JCI110124|exemplar=4|volum=67|pàgines=1111–1117|pmid=7009653|pmc=PMC370671|issn=0021-9738|data=1981-04-01|publicació=The Journal of Clinical Investigation|cognom5=Oates}}</ref>
 
La cafeïna està classificada per la [[Administració d'Aliments i Fàrmacs|Food and Drug Administration]] dels EUA com a "generalment reconeguda com a segura". Les dosis tòxiques, superiors a 10 grams al dia per a un adult, són molt superiors a la dosi típica de menys de 500 mil·ligrams al dia. <ref>{{Ref-publicació|article=Caffeine (1, 3, 7-trimethylxanthine) in Foods: A Comprehensive Review on Consumption, Functionality, Safety, and Regulatory Matters|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1750-3841.2010.01561.x|publicació=Journal of Food Science|data=2010|issn=1750-3841|pàgines=R77–R87|volum=75|exemplar=3|doi=10.1111/j.1750-3841.2010.01561.x|llengua=en|nom=Melanie A.|cognom=Heckman|nom2=Jorge|cognom2=Weil|nom3=Elvira Gonzalez De|cognom3=Mejia}}</ref> [[Autoritat Europea de Seguretat Alimentària|L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària]] va reportar que la injesta de fins a 400 mg de cafeïna al dia (al voltant de 5,7 mg/ g de massa corporal al dia) no planteja problemes de seguretat per a adults no [[Embaràs|embarassats]], mentre que fins a 200 mg al dia per a dones embarassades i en període de [[lactància]] no planteja problemes de salut pel fetus ni pels nadons lactants.<ref>{{Ref-publicació|article=Scientific Opinion on the safety of caffeine|url=https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.2903/j.efsa.2015.4102|publicació=EFSA Journal|data=2015|issn=1831-4732|pàgines=4102|volum=13|exemplar=5|doi=10.2903/j.efsa.2015.4102|llengua=en}}</ref> Una tassa de cafè conté 80–175 mg de cafeïna, depenent de quins grans de cafè s'utilitzin s'utilitzis, de com es [[Torrefacció|torri]] (els grans més torrats tenen menys cafeïna) i de com es prepari (per exemple, degoteig, percolació o [[cafè exprés]]). Per tant, es necessiten aproximadament entre 50-100 tasses de cafè ordinàries per assolir la dosi tòxica. No obstant això, la cafeïna en pols pura, pot ser letal en quantitats molt més petites.
 
Investigadors del Departament de [[Psiquiatria]] i Psicobiologia Clínica de la [[Universitat de Barcelona]] han conclòs que combinar cafeïna i [[glucosa]] afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat.<ref>''La combinació de cafeïna i glucosa afavoreix l'atenció i la memòria verbal'', BUC - Revista de la Xarxa Vives d'Universitats, Tardor 2010. Codi ISSN 1888-7414.</ref>
1.315

modificacions