Batalla dels Pals: diferència entre les revisions

La [[dècada del 650]], el califat àrab va [[Conquesta musulmana de Pèrsia|fer caure l'Imperi Sassànida]] i va continuar amb l'expansió als territoris de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. [[Abd-Al·lah ibn Sad]] fou nomenat governador d'Egipte pel seu germanastre, el [[califa]] [[Uthman ibn Affan]], en substitució del semiindependent [[Amr ibn al-As]],<ref group="note">[[Ibn Taghribirdí]] diu que fou el 25 de l'hègira, és a dir [[645]]-[[646]]; quan va esclatar la revolta d'[[Alexandria]] Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd Allah quan ja la calma s'havia restablert; Uthman va oferir-li el càrrec de administrador de finances i a Amr ibn al-Asi el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar, i Abd Allah va reunir els dos llocs i va augmentar la recaptació de la província</ref> i va crear una flota a [[Alexandria]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=Bernard |títol=The Arabs in History |pàgines=125 |editorial=OUP Oxford |any=2002 |isbn=0191587664 |url=https://books.google.cat/books?id=fKVee8Dwbz0C&pg=PA125&lpg=PA125&dq=Abdallah+ibn+Sa%27d+created+fleet&source=bl&ots=XHPrDWsDGg&sig=ACfU3U0AbTCLpYNsz3M2uHrAMd4pGhE6Vg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi8ktq_o9PpAhWC0eAKHeqYAxkQ6AEwB3oECAUQAQ#v=onepage&q=Abdallah%20ibn%20Sa'd%20created%20fleet&f=false |llengua=anglès |edició=6a ed.}}</ref> i juntament amb la dels ports de [[Síria]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=Bernard |títol=The Arabs in History |pàgines=126 |editorial=OUP Oxford |any=2002 |isbn=0191587664 |url=https://books.google.cat/books?id=fKVee8Dwbz0C&pg=PA125&lpg=PA125&dq=Abdallah+ibn+Sa%27d+created+fleet&source=bl&ots=XHPrDWsDGg&sig=ACfU3U0AbTCLpYNsz3M2uHrAMd4pGhE6Vg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi8ktq_o9PpAhWC0eAKHeqYAxkQ6AEwB3oECAUQAQ#v=onepage&q=Abdallah%20ibn%20Sa'd%20created%20fleet&f=false |llengua=anglès |edició=6a ed.}}</ref> Uthman va permetre a [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]] atacar l'illa de [[Xipre]] el 649 i l'èxit d'aquesta campanya va posar en marxa la fase de realització d'activitats navals per part del Govern d'Egipte. Abd-Al·lah ibn Sad va construir una forta marina i va demostrar ser un comandant naval hàbil. Sota ell, la marina musulmana va obtenir diverses victòries navals, inclosa la repulsió d'un [[Setge d'Alexandria (646)|contraatac bizantíromà d'Orient]] contra [[Alexandria]] el [[646]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Petry |nom=Carl F. |títol=The Cambridge History of Egypt |volum=Vol.1: Islamic Egypt 640–1517 |pàgines=67 |editorial=Cambridge University Press |any=1998 |isbn=0-521-47137-0 |llengua=anglès}}</ref>

Les dues forces es van trobar davant de la costa del Mont Phoenix a Lícia, a prop del port de Phoenix, la moderna Finike. Segons el cronista [[Teòfanes el Confessor]], mentre [[Constant II]] es preparava per a la batalla, la nit anterior somiava que es trobava a [[Tessalònica]], que segons l'intèrpret de somnis significava la victòria dels enemics de l'emperador. [[Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí|At-Tabarí]] diu que els vaixells bizantinsromans d'Orient i àrabs es disposaren en línies i s'atansaren per combatre a curta distància.

En les fonts tradicionals àrabs no es registren més atacs navals d'aquesta expedició, però, l'historiador armeni [[Sebeos]] diu que la flota àrab continuà per intentar un [[Setge de Constantinoble (654)|setge de Constantinoble]]. El setge no va reeixir, per una tempesta ferotge que va enfonsar les naus amb [[maquinària de setge]] a bord, que els bizantinsromans d'Orient van atribuir a la intervenció divina. La força terrestre dirigida per [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]] a [[Calcedònia]], després d'haver perdut l'artilleria i maquinària de setge, va tornar a Síria.<ref name=osullivan>{{ref-publicació|cognom=O'Sullivan |nom=Shaun |data=1/1/2004 |títol=Sebeos' account of an Arab attack on Constantinople in 654 |publicació=Byzantine and Modern Greek Studies |volum=28 |exemplar=1 |pàgines=67–88 |doi=10.1179/byz.2004.28.1.67 |issn=0307-0131 |llengua=anglès}}</ref>

Les fonts musulmanes no esmenten aquest esdeveniment, però correspon a avisos d'altres històries cristianes de la Mediterrània oriental, com la ''Cronografia'' de [[Teòfanes el Confessor]], que suggereix que les invasions de [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Xipre]] i [[Àsia Menor]] a principis de la [[dècada de 650]] eren preparatòries per a un assalt a gran escala a [[Constantinoble]], i proporciona una explicació estratègica pel retrocés de la flota àrab després de la victòria a la batalla naval de Dhat as-Sawari, ja que la Primera Fitna no esclataria fins un any després, potser influenciada pels contratemps contra els bizantinsromans d'Orient i al Caucas.<ref name=osullivan/>

Després de la seva derrota, els bizantinsromans d'Orient van tenir un respir perquè la flota àrab es va retirar i hi hagué un conflicte entre la tripulació sobre l'autoritat d'[[Uthman ibn Affan]], les primeres revoltes d'una [[Primera fitna|guerra civil entre els musulmans]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Treadgold |nom=Warren |títol=A History of the Byzantine State and Society |pàgines=314 |lloc=Stanford |editorial=Stanford University Press |any=1997 |isbn=0-8047-2630-2. |llengua=anglès}}</ref>

La Batalla naval de Dhat as-Sawari va suposar una fita important en la història del Mediterrani, de l'islam i de l'[[Imperi Romà d'Orient]], ja que va establir la superioritat dels musulmans tant al mar com a la terra. Durant els següents quatre segles, el Mediterrani seria un camp de batalla entre bizantinsromans d'Orient i musulmans.<ref>{{ref-llibre |cognom=H.U. |nom=Rahman |títol=A Chronology of Islamic History, 570-1000 CE |pàgines=48–49 |editorial=Ta-Ha Publishers |any=1999 |isbn=1897940327 |llengua=anglès |edició=2a ed.}}</ref>