Estàtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
{{Mecànica clàssica|secció=Branques}}
L''''estàtica''' és la part de la [[mecànica]] que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de [[força|forces]] que actua sobre un [[Cos (física)|cos]] per tal que aquest es mantingui en repòs o en[[equilibri mecànic]], és a dir, en moviment uniforme.<ref name=GEC>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|volum= Volum 10|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=288 |isbn=84-7739-004-5 }}</ref>.
 
L'estàtica ja va ser estudiada pels [[Antiga Grècia|antics grecs]], especialment en el seu vesant [[Geometria|geomètric]] i en destaca [[Arquimedes]]. Més tard seria desenvolupada per [[Leonardo da Vinci]] (1452 – 1519), [[Simon Stevin]] (1548 – 1620), [[Galileo Galilei|Galileu]] (1564 – 1642), [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] (1717 - 1783) i [[Joseph Louis Lagrange|Lagrange]] (1736 - 1813).<ref name=GEC/>.
 
A l'estàtica no actuen o no es consideren les forces externes ni les [[Acceleració|acceleracions]], però sí forces internes com el [[pes]] i la força de [[Fricció|fregament]], per exemple. Així, un objecte pesant col·locat sobre una taula, fa que aquesta rebi l'acció del [[pes]] i respongui amb una reacció, (força igual i oposada), que mantindrà l'objecte a sobre (equilibri). Noteu que si el pes fos més gran del que la taula pogués aguantar, aquesta es deformaria o trencaria.