Any dels sis emperadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m Diacrítics |
||
Línia 5:
L'any 238 havia començat amb [[Maximí el Traci]] com emperador des del 235, el qual les fonts descriuen com un tirà cruel. El gener esclatà una rebel·lió a Àfrica quan un grup de joves aristòcrates assassinaren el recaptador d'imposts i demanaren a l'ancià [[Gordià I|Marc Antoni Gordià Sempronià]], governador provincial, que els liderés. El vell home hi acceptà, i el 22 de març es proclamà emperador i el seu fill, del mateix nom, coemperador. Ràpidament fou reconegut pel [[Senat romà]] i per diverses províncies tret de [[Capel·lià]], governador de Numídia. El 12 d'abril Capel·lià va vèncer i matà Gordià fill prop de [[Cartago]]. Després de saber la notícia, Gordià pare es penjà.
Maximí era a Sirmi, [[Pannònia]], després d'haver atacat els [[alamans]], [[dacis]] i [[sàrmates]]. Havia estat declarat enemic públic pel Senat i va decidir marxar amb el seu exèrcit sobre la capital. Els senadors varen decidir nomenar dos nous emperadors per enfrontar-los, el 22 d'abril eren proclamats els ancians senadors [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i [[Marc Clodi Pupiè Màxim|Pupiè]]. Tanmateix, tots dos emperadors eren impopulars als ulls del poble, així que el Senat va decidir nomenat Cèsar [[Gordià III|Marc Antoni Gordià Pius]], un nen de tretze anys que era
Maximí arribà a [[Aquileia]], però la ciutat es negà a obrir les portes al seu exèrcit i aleshores ell l'assetjà. A inicis de maig, però, els soldats de la [[Legió II Parthica]] s'amotinaren i assassinaren l'emperador a la seva tenda, juntament amb el seu fill, [[Màxim Cèsar]], i els seus ministres. Els cadàvers foren decapitats i els caps enviats a Roma; per acabar amb el conflicte, el Senat indultà els soldats. En arribar les notícies i els caps els motins a Roma cessaren, però el malestar es mantingué.
| |||