Gundemar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ imatge |
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
||
Línia 11:
Poc després de la seva arribada al tron Gundemar va promoure la celebració d'un Sínode a la Cartaginense (província on estava la capital) desenvolupat a Toledo. El tema a tractar era la qüestió de la primacia de Toledo. Atès que Cartago Nova, la capital provincial, romania en mans dels bizantins, la posició de Bisbe metropolità havia recaigut en el bisbe de Toledo, per la seva condició de capital del Regne (temporalment primer i després definitivamente). Encara que el [[527]] ([[II Concili de Toledo]]) el Bisbe de Toledo Montà (Montanus), havia indicat que residia en la metròpoli (potser referència a la condició de residència real temporal), no ostentava la condició de metropolità. Però després de l'ocupació de Cartago Nova pels grecs, entre el [[552]] i el [[555]] probablement, el bisbe de Toledo va assumir el títol de metropolità (al [[III Concili de Toledo]] el [[589]], el bisbe de Toledo Efemi (Euphemius), va signar les actes com Metropolità de la [[Carpetània]], la qual cosa indicaria que el Bisbe de Cartago Nova conservava la seva condició de Metropolità per a la part de la província ocupada pels bizantins, és a dir l'[[Oròspeda]], i jurídicament de tota la província). Sembla que un altre bisbe reclamava la condició de metropolità sobre la Oròspeda bizantina encara que reconeixia a Toledo la seva condició de Bisbat metropolità de Carpetània.
El Sínode de Toledo havia de decidir sobre el conflicte. Quinze bisbes de la província van assistir al mateix i van acordar que Toledo era la metròpoli de tota la província, declaració que va abonar el rei el [[23 d'octubre]] del [[610]], en un document en el qual van estampar la seva firma (a més del rei) vint-i-sis bisbes o arquebisbes (signaven [[Isidor de Sevilla]], que havia succeït al seu germà Leandre com Bisbe de la capital bètica [[Sevilla]] cap al 600, i l'arquebisbe de Mèrida. En el text s'indicava expressament que constava a tots que "la regió de Carpetània no és una província sinó una part de la província [[Cartaginesa]]". El fet que el tema a tractar fora "intern", sembla indicar que no s'havia produït en el regnat anterior de Viteric una volta a l'arrianisme,
El [[611]] Gundemar va marxar en campanya contra els bizantins. Isidor no indica on va operar ni els seus resultats. Sol esmenta que "va assetjar als bizantins", evidentment amb escàs èxit. El mateix any hi va haver un intent de restablir l'aliança quadripartida contra Borgonya en el que va participar el comte Bulgar de Bulgaran. Aquest comte esmenta en una de les seves cartes el fet que Brunequilda i el seu nét Teodoric incitaven al rei dels àvars a atacar a Teodebert (o Teudebert) d'Austràsia. Gundemar i Teodebert van concertar una aliança (en la que s'indica que el rei visigot aportà diners "als francs", segurament austrasians) i es van enviar ambaixadors a Teodoric i Brunequilda. Sembla que a l'ambaixada figuraven dos gots amb la consideració de ''viri illustres'', anomenats Tàtila i Guldrimir, que van ser detinguts en un lloc anomenat ''Irupinae'' (que no ha pogut identificarse), en resposta de la qual cosa el comte Bulgar de Bulgaran va ocupar Juvignac (''Iuviniacum'') i Corneilhan (''Cornelianum''), dues viles que Recared havia lliurat a Brunequilda sense que se sàpiguen els motius.
| |||