Epígons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
m Diacrítics
Línia 6:
Els epígons van començar la lluita saquejant les petites poblacions al voltant de Tebes. Quan els tebans els van sortir al pas encapçalats per [[Laodamant]], fill d'[[Etèocles]], va tenir lloc la lluita de [[Glisas]]. Laodamant va matar Egialeu, però va ser mort per Alcmeó. Durant la nit, i seguint els consells de l'endeví [[Tirèsias]] que havia vingut des de l'[[Hades]], els tebans van enviar un herald als argius per tractar de la fi de les hostilitats, i mentrestant van pujar als carruatges amb les dones i els nens i van abandonar la ciutat. Els epígons la van ocupar l'endemà en veure-la sense ningú, i la van saquejar i van enderrocar les muralles.. Una part del botí va ser enviat a [[Manto (filla de Tirèsias)|Manto]], la filla de Tirèsias i una altra, la major part, consagrada a Apol·lo, a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos. [[Sòfocles]] va escriure sobre el tema una obra de la que només se'n conserven fragments, ''Els epígons''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=164|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
Com a conseqüència d'aquests fets llegendaris, el mot '''''epígons''''' va ser el nom aplicat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o nétsnets dels [[diàdocs]], és a dir, els primers descendents dels generals d'[[Alexandre el Gran]] que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són:
 
* [[Cassandre]]