Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el [[Tractat d'Edimburg]], pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí [[Henry Stuart]] ([[Lord Darnley]]) el [[1565]], qui també era pretendent al tron anglès. El febrer de 1567, la residència del seu consort va ser destruïda per una explosió i Henry va ser trobat assassinat al jardí. Es va pensar que [[James Hepburn | James Hepburn]] havia orquestrat l'assassinat, però va ser absolt dels càrrecs l'abril de 1567 i, al mes següent, es va unir en matrimoni amb la vídua. Després d'una revolta contra la reina, va ser tancada al castell del [[llac Leven]]. El 24 de juliol de 1567 la van forçar a [[abdicació | abdicar]] a favor del seu fill d'un any d'edat. Després d'un intent fallit de recuperar el tron, va fugir cap al sud a la recerca de la protecció de la seu «cousin» o tia [[Elisabet I d'Anglaterra | Elisabet I]],<ref name = "duchein"> {{cita llibre | cognom = Duchein | nom = Michel | títol = Elisabet I d'Anglaterra | consulta= 1 de juliol de 2014 | idioma = espanyol | any = 1994 | editorial = Vergara | ubicació = Buenos Aires | pàgines = 147 | isbn = 978-9- 501-51437-7 | oclc = 638732665 | cita = Fracassada aquesta maniobra; Enric II va utilitzar els poderosos mitjans de pressió que posseïa contra Elisabet a la persona de la seva cosina Maria Stuart, reina d'Escòcia i delfina de França}}</ref><ref name = "Zweig"> {{cita llibre | cognom = Zweig | nom = Stefan | títol = Maria Stuart | consulta= 1 de juliol de 2014 | oclc = 1036701395 | idioma = espanyol | any = 1978 | editorial = Joventut, SA | ubicació = Barcelona | pàgines = 27 | cita = Dues possibilitats té María Stuart. Pot ser condescendent i negociar en l'ordre polític; pot reconèixer la seva cosina Elisabet ...}}</ref><ref name = "Moreno1995"> {{cita llibre | cognoms = Moreno | nom = Luis | any = 1995 | capítol = De l'Imperi romà a l'Imperi britànic | títol = Escòcia, nació i raó: dos mil·lennis de política i societat | ubicació = Madrid | editorial = CSIC | isbn = 978-8-400-07565-1 | oclc = 48435056 | pàgines = 48-53}}</ref> {{Refn | group = lower-roman | En [[idioma anglès |anglès]], el terme ''cousin'' s'aplica a més situacions no cobertes en el context hispà. Als països angloparlants, ''cousin'' pot referir-se a diversos membres d'una família, fins i tot anteposant-se a ''uncle'' o ''aunt'', que es tradueixen respectivament com «oncle» o «tia» en català.<ref>{{cita llibre | nom = Robert | cognom = Parkin | nom2 = Linda | cognom2 = Stone | traductors = Joan Aranzadi i Celia Montolío | títol = Antropologia del parentiu i de la família | any = 2007 | ubicació = Madrid | editorial = Editorial Universitària Ramón Areces | isbn = 978-8-480-04712-8 | oclc = 754657205 | pàgina = 248}}</ref> Tot i que en la correspondència es tractaven de ''cousin'' ( «cosina»), Elisabet i (neta d'[[Enric VII d'Anglaterra |Enric VII]] i filla d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]]) era tia de Maria, a l'ésser [[cosina|cosina germana]] de [[Jaume V d'Escòcia | Jaume V]] -pare de Maria- i neboda de [[Margarida Tudor]] -germana d'EnricVIII-. Maria estava emparentada amb la [[casa de Tudor]] d'Anglaterra per via paterna: era besneta d'Enric VII, neboda nétaneta d'Enric VIII i neta de Margarida Tudor. [[Jaume I d'Anglaterra| Jaume i d'Anglaterra i VI d'Escòcia]] -fill de Maria- era, al seu torn, rebesnet d'Enric VII.<ref>{{cita llibre | nom = Enrique | cognoms = Romerales | any = 1997 | capítol = la turbulència històrica: dels Tudor als Hannover | títol = pensament britànic fins a la Il·lustració | sèrie = Història del pensament i la cultura | volum = XXV | ubicació = Madrid | editorial = Akal | isbn = 978-8-446-00852-1 | oclc = 981442586 | pàgina = 10}}</ref>}} reina d'Anglaterra. Abans d'arribar a [[Regne d'Anglaterra |Anglaterra]], Maria ja havia reclamat drets al tron anglès i molts catòlics anglesos la consideraven la legítima sobirana, entre ells els participants en una rebel·lió coneguda com el [[Sollevaments del Nord]]. En percebre-la com una amenaça, Elisabet I la va confinar en diversos castells i palaus senyorials a l'interior de país. Després de divuit anys i mig sota custòdia, María va ser declarada culpable de conspirar per assassinar la reina anglesa l'any 1586. Va ser [[decapitació | decapitada]] a l'any següent al [[castell de Fotheringhay]].

Maria va néixer el 8 de desembre de 1542 al [[palau de Linlithgow]] ([[Regne d'Escòcia |Escòcia]]). Era filla del rei escocès [[Jaume V d'Escòcia | Jaume V]] i la seva segona esposa francesa, [[Maria de Guisa]], que uns anys abans havia provocat un escàndol per la seva negativa a convertir-se en la quarta esposa del sobirà anglès [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]]. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 14}} Segons algunes fonts, va [[part preterme|néixer prematurament]]. Era l'única filla legítima del rei. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 13}} María era neboda nétaneta d'Enric VIII, ja que la seva àvia paterna [[Margarida Tudor]] era germana d'ell. El 14 de desembre, sis dies després del seu naixement, va ser proclamada reina d'Escòcia, després de la mort del seu pare, probablement pels efectes d'un col·lapse nerviós després de la [[batalla de Solway Moss]] {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 11 | Wormald | 1988 | 2p = 46}} o per beure aigua bruta durant la campanya. {{harvnp | Guy | 2004 | p = 16}}