Corrent de l'oest d'Spitsbergen: diferència entre les revisions

El '''Corrent de l'oest d'Spitsbergen''' (Acrònim anglès WSC) és un corrent tebi, salat que corre en direcció al pol nord just per ponent de [[Spitsbergen]], en l'Oceà Àrtic. El WSC es forma per ramificació del [[Corrent de Noruega|Corrent Atlàntic noruec]] en el [[Mar de Noruega]]. El WSC és d'importància perquè condueix aigua tèbia i salada atlàntica a l'interior del Mar Àrtic. El WSC tebi i salat flueix cap al nord a través del costat oriental de l'Estret de Fram, mentre el [[Corrent de Groenlàndia Oriental|Corrent de Groenlàndia De l'est]] (EGC) flueix cap al sud a través del costat occidental de l'Estret. L'EGC és caracteritzat per ser molt fred i baix en salinitat, però per damunt de tot és un exportador important de [[banquisa]] àrtica. Així, l'EGC combinat amb el WSC tebi fa l'estret de Fram l'àrea oceànica més septentrional lliure de gel durant tot l'any en la totalitat dels oceans.<ref name="multiple22">{{Ref-publicació|cognom=Haugan|nom=Peter M.|article=Structure and heat content of de West Spitsbergen Current|publicació=Polar Research|volum=18|exemplar=2|data=1999|pàgines=183|bibcode=1999PolRe..18..183H|doi=10.1111/j.1751-8369.1999.tb00291.x}}</ref>

El WSC té una estructura única mentre flueix cap al pol per la costa occidental de Spitsbergen. És més fàcil de raonar els moviments horitzontals i moviments verticals del WSC, per separat. El WSC comença el seu moviment en el Mar noruec on neix com una branca del Corrent Atlàntic de Noruega i arriba a la costa occidental d'Spitsbergen, on és guiat pel [[Batimetria|perfil batimètric]] del sòl oceànic que envolta [[Svalbard]].<ref name="multiple2">{{Ref-publicació|cognom=Bourke|nom=R.H.|cognom2=Wiegel|nom2=A.M.|cognom3=Paquette|nom3=R.G.|article=The westward turning branch of the West Spitsbergen Current|publicació=Journal of Geophysical Research|volum=93|data=1988|pàgines=14065–14077|bibcode=1988JGR....9314065B|doi=10.1029/JC093iC11p14065}}</ref> Concretament, tendeix a seguir al llarg de plataformes continentals elevades. El corrent és bastant estret i fort, mostrant-hi una amplada de més o menys 100 quilòmetres i una velocitat màxima de 35 cm/s.<ref name="multiple">{{Ref-publicació|cognom=Timothy|nom=Boyd|cognom2=D'asaro|nom2=Eric A.|article=Cooling of the West Spitsbergen Current: Wintertime Observations West of Svalbard|publicació=Journal of Geophysical Research|volum=99|data=1994|pàgines=22597|bibcode=1994JGR....9922597B|doi=10.1029/94JC01824}}</ref> Al voltant de 80° latitud nord el WSC trenca en dues seccions diferents, la branca d'Svalbard i la branca Yermak Branca. La branca Svalbard continua fins a aconseguir creuar la plataforma continental en direcció nord-est, i finalment s'enfonsa a una profunditat intermèdia i és ciclònicament recirculada per la mar Àrtica, eventualment sent empesa fora a través del [[Corrent de Groenlàndia Oriental|Corrent de Groenlàndia De l'est.]] La branca Yermak circula cap al nord-oest fins aproximadament 81°N, i llavors s'adreça directament cap a l'oest i finalment cap a l'equador en el Corrent de Retorn Atlàntic (RAC). El RAC és directament a l'est del Corrent de Groenlàndia Oriental (CGO). La salinitat alta i temperatures tèbies del RAC comparat a les temperatures fredes i les salinitats baixes de la CGO contribueixen a l'existència del Front Polar de Groenlàndia Est, resultat del gradient fort entre ambdues salinitat i temperatura.<ref name="multiple2"/> Hi ha un corrent que se separa del Corrent Yermak i flueix cap al nord-est a una latitud més alta. Aquest corrent no està ben explicat en la literatura, i per això és necessària. Hi ha la hipòtesi que aquest corrent fa bucle cap a la branca Svalbard més enllà, a la part oest de la seva trajectòria.

És important notar que si el WSC troba una quantitat significativa de gel al llarg de les plataformes continentals de Spitsbergen, llavors el WSC que avança vers el pol s'enfonsarà molt més ràpid, a causa d'una quantitat més gran d'aigua dolça fosa a partir de la banquisa. L'habilitat d'enfonsar-se més ràpid significa que més contingut de calor continguda en el WSC serà conservada i no perduda a l'atmosfera o aigües circumdants i per això aigües més tèbies seran transportades a l'Àrtic. Això podria tenir impactes profunds en la fusió de banquisa.<ref name="multiple22"/>

La temperatura del WSC és altament variable. Sovint depèn de condicions atmosfèriques que són altament variables pel seu compte, sense dependre del corrent. En general, tanmateix, la temperatura de nucli més tèbia de l'Aigua Atlàntica en la WSC és al voltant de 2,75 °C prop de Svalbard; de 2,25 °C prop de la Terra de Franz Josef; propera a 1,0 °C al nord de les New Siberian Islands. La salinitat en aquest nucli tebi és sovint més gran que 34,95 psu.<ref name="multiple4"/> Els valors típics de temperatura en el començament del WSC son entre 6 i 8 °C amb salinitats entre 35.1 i 35.3 psu.<ref name=:0/>

El transport de massa d'aigua en el WSC al voltant de 78.83° nord varia fortament en una escala de temps anual. Fahbrach ''Et al.''<ref name=:0>{{Ref-publicació|autor=Fahrbach, Eberhard; Meincke, Jens; Østerhus, Svein; Rohardt, Gerd; Schauer, Ursula; Tverberg, Vigdis; Verduin, Jennifer|article=Direct measurements of volume transports through Fram Strait|publicació=Polar Research. 20 (2)|llengua=anglès|any=2001|pàgines=217|bibcode=2001PolRe..20..217F|doi=10.1111/j.1751-8369.2001.tb00059.x.}}</ref> mostraren que el transport de volum màxim (~20 [[Sverdrup|sverdrups]]) ocorria en febrer i el transport de volum mínim en agost (~5 [[Sverdrup|sverdrups]]). Un problema gran a l'hora d'estimar aquests transports de volum d'aigua és el fet que en algunes àrees del WSC existeixen contra-corrents, els quals fan difícil mesurar quant volum i quanta massa és de fet transportat.

La recerca actual en el WSC enfoca en dues àrees: contingut de calor i alliberament de [[Metà|gas]] metà. Ha estat ben documentat que la temperatura del nucli d'Aigua Atlàntica associada amb el WSC ha augmentat per gairebé 1 °C en aquests darrers anys.<ref name="multiple4"/> També ha estat ben documentat que la temperatura de nucli d'Aigua Atlàntica disminueix mentre gira en sentit de cicló al voltant de l'Àrtic. Això significa que la calor està sent cedida a l'aigua circumdant. Quan la temperatura de l'aigua és augmentada, més calor serà cedida a l'aigua circumdant mentre el WSC viatja al voltant de l'Oceà Àrtic. Si el flux de calor perduda cap a fora del nucli d'Aigua Atlàntica en el WSC és dirigit verticalment cap amunt llavors allò dirigiria a escalfament de l'Aigua de Superfície Àrtica i la fusió de més banquisa àrtica. Així, aquest tema sobre el corrent és d'alt interès perquè un augment de flux sortint de calor fora del nucli de les Aigües Atlàntiques resultarà en més banquisa àrtica fosa.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aagaard|nom=K.|cognom2=Foldvik|nom2=A.|cognom3=Hillman|nom3=S. R.|article=The West Spitsbergen Current: Disposition and Water Mass Transformation|publicació=Journal of Geophysical Research. 92|llengua=anglès|data=1987|pàgines=3778|bibcode=1987JGR....92.3778A|doi=10.1029/JC092iC04p03778.}}</ref>

El segon tema important el ser investigat és com aquest escalfament afectarà alliberament de gas metà en del jaç oceànic al llarg dels marges continentals del corrent Spitsbergen de l'oest. Allà existeixen zones de metà hidratat estabilitzat on una fluctuació petita de la temperatura podria dissociar aquests hidrats i alliberar bombolles de gas metà que apugen a la superfície augmenta llur concentració a l'atmosfera.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Westbrook|nom=Graham K.|cognom2=Thatcher|nom2=Kate E.|cognom3=Rohling|nom3=Eelco J.|cognom4=Piotrowski|nom4=Alexander M.|cognom5=Pälike|nom5=Heiko|article=Escape of methane gas from the seabed along the West Spitsbergen continental margin|publicació=Geophysical Research Letters. 36 (15)|llengua=anglès|volum=36 (15)|any=2009|pàgines=15608|bibcode=2009GeoRL..3615608W|doi=10.1029/2009GL039191}}</ref>