Aman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
== L'''aman'' com a salconduit ==
En dret islàmic, l'''aman'' és un salconduit o promesa de seguretat mitjançant el qual un ''[[Dār al-Harb|harbí]]'' (un no musulmà que viu en territori no sotmès a l'islam, conegut com a [[Dār al-Harb|Dar al-Harb]]) rep protecció en [[Dar al-Islam|territori islàmic]] sobre la seva vida i les seves propietats durant un temps limitat.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Maíllo Salgado|any=1996|nom=Felipe|editorial=Akal|lloc=Madrid|títol=Vocabulario de historia árabe e islámica|isbn=8446005875|pàgina=35}}</ref><ref name=":02">''[[Encyclopaedia of Islam]]. Second Edition'', Brill Publishers, Leiden, s.v. «amān».</ref> Qui rep la protecció, anomenat ''mustamin'' ({{Lang-ar|مستأمن|tr=mustaʾmin}}), un cop acabat el període de protecció (habitualment un any), ha de marxar; altrament, esdevé [[Dhimma|''dhimmí'' o protegit]].<ref name=":0" />
Segons el dret islàmic, qualsevol musulmà adult, sigui home o dona, i fins i tot si és esclau, està qualificat per concedir l'<nowiki/>''aman'' a un o uns pocs ''harbís''; tanmateix només l'[[imam]] té capacitat per concedir-lo a un grup indeterminat d'individus com ara els habitants d'una ciutat o d'un país o a tots els mercaders.<ref name=":02" /> L'<nowiki/>''aman'' és independent de la situació de guerra o pau, i es pot donar oralment, fins i tot mitjançant un signe intel·ligible.<ref name=":02" /> Permet al ''mustamin'' anar, amb les seves propietats, a un lloc segur, on no pugui ser atacat pels musulmans, moment en què l'<nowiki/>''aman'' s'esgota, o el protegeix fins que l'<nowiki/>''aman'' expiri, normalment durant un any lunar o durant quatre mesos, segons quina sigui l'escola jurídica de qui el concedeix.<ref name=":02" /> El ''mustamin'' pot decidir romandre en territori islàmic, però aleshores ja amb l'estatus de ''dhimmí'' o ‘protegit’.<ref name=":02" /> L'''aman'' és automàtic per als membres d'ambaixades, però no per a mercaders o nàufrags, que l'han d'aconseguir.<ref name=":02" /> Mentre roman en territori islàmic, la condició del ''mustamin'' és assimilada a la d'un ''dhimmí'', especialment en dret civil, tot i que la situació no és clara en dret criminal. Com a institució islàmica, el salconduit concedit per un harbí a un musulmà no s'anomena ''aman'' sinó ''idhn'' (‘permís’).<ref name=":02" />
Es documenten cartes d'<nowiki/>''aman'' des d'[[Omeies|època omeia]].<ref name=":02" /> Les garanties d'aman concedides a un grup sencer més antigues són les contingudes en els tractats entre els administradors musulmans d'Egipte i els nubis i el beja, concedides entre 651 i 652 i 722 i 734, respectivament.<ref name=":02" /> Tot i que l'<nowiki/>''aman'' es concedeix a no musulmans, el tractadista [[al-Qalqaixandí]] recull exemples d'<nowiki/>''amans'' concedits per autoritats musulmanes a musulmans, tot i que ''stricto sensu'' es tracta de perdons a rebels i són incompatibles amb la llei religiosa.<ref name=":02" /> Tanmateix, la importància de l'<nowiki/>''aman'' és que permeté el comerç entre els països islàmics i els cristians des del {{Segle|xii}}, de forma que molts mercaders i peregrins l'aconseguiran.<ref name=":02" /> Aquest fet ha suggerit que la institució, sobre una base àrab antiga i islàmica, hagi tingut influències del [[Dret bizantí|dret romanooriental]].<ref name=":02" /> De fet, a la pràctica l'<nowiki/>''aman'' fou substituït per tractats entre estats (un islàmic, l'altre cristià), fins al punt que alguns tractats són anomenats, en la seva versió àrab, ''amans''; uns tractats que, a la pràctica, concedien als estrangers més seguretat i drets que l'''aman'' originari.<ref name=":02" />
== L'''aman'' del vencedor al vençut ==
| |||