El [[Nom comú|nom]] de blanquer prové del fet que les cambres a on treballaven restaven sempre emblanquinades a causa de la [[calç]] que empraven en aquest ofici.<ref name="Diccionari"/>
N'hi havia una quantitat important a [[Barcelona]] (des del [[1200]]; a mitjan {{segle|XV|s}} n'hi havia trenta), [[Igualada]], [[Vic]], [[Lleida]], [[Girona]], i altres ciutats importants.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], abril 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 47.</ref> Cal tenir en compte que des del {{Segle|XVI}} la manufactura del cuir catalana es va deslocalitzar de Barcelona fugint de les estrictes normes gremials i els elevats costos per tal d'instal·lar-se i créixer a ciutats com Igualada, Manresa, Vic, Olot, Solsona i Girona; i a finals del {{Romanes|XVII}} la indústria fins i tot es desurbanitza per cercar els baixos salaris rurals.<ref name="Margalef"/>
