Guerra russo-sueca (1741–1743): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Espais sobrants |
||
Línia 30:
== Primer any de la guerra ==
A causa de la inacció sueca, els russos van prendre la iniciativa i va colpejar primer amb un exèrcit de 16.000 homes sota el Mariscal de Camp [[Peter Lacy]], i avançaren des de [[Víborg]] ({{lang-sv|Viborg}}, {{lang-fi|Viipuri}}) envers [[Batalla de Villmanstrand|Villmanstrand]] ({{lang-fi|Lappeenranta}}).
Lewenhaupt, que va arribar deu dies després de la derrota, a Villmanstrand va tractar d'organitzar una operació conjunta de les forces terrestres i navals cap a Víborg però l'almirall Aron Sjöstierna, que va assumir la posició de von Rajalin, va deixar en clar que la flota no seria capaç de fer-ho. La flota russa també s'havia deteriorat i no va poder participar en els combats en 1741. Sjöstierna va navegar cap a casa el 22 de setembre i el comandant dels vaixells suecs que quedaren ignorà intents de Lewenhaupt de persuadir-lo per navegar a les [[Illes Beriozovie]] ({{lang-sv|Björkö}}, {{lang-fi|Koivisto}}) i en comptes d'això va navegar de tornada a Suècia el 27 d'octubre. Les operacions en el front de terra també es van aturar quan un es va acordar un armistici amb Rússia a principis de desembre.{{sfn|Mattila|1983|p=62-63}}
Línia 41:
Atès que l'exèrcit suec romania inactiu, els russos de nou van prendre la iniciativa i van passar a l'ofensiva. Amb el suport de la flota de galeres russa, un poderós exèrcit rus de 30,000 homes sota el comandament del Mariscal de Camp Lacy va marxar de Víborg. Va travessar la frontera el 13 de juny i després va continuar avançant cap a Frederikshamn. Els suecs havien preparat una forta posició defensiva fora de Frederikshamn, a [[Mäntlahti]]. El coronel suec que defensava la posició s'havia adonat de l'enfocament rus i va retirar totes les seves forces de les posicions fortificades a Frederikshamn un dia abans de l'atac rus, que havia de tenir lloc el 25 de juny. No obstant això, la posició abandonada era crítica per a la defensa de la ciutat i el 28 de juny, l'exèrcit suec sota les ordres de Lewenhaupt va calar foc a la ciutat i va començar a retirar-se.{{sfn|Mattila|1983|p=64-67}}
La cooperació amb les forces navals i terrestres suecs no estava exempta de problemes i en lloc de donar suport a l'exèrcit, el gruix de la flota va navegar directament a [[Hango]] quan l'exèrcit va començar la seva retirada. Les galeres navegaren a [[Pellinki|Pellinge]] ({{lang-fi|Pellinki}}).
Els suecs van començar a desmantellar i transportar lluny els magatzems d'aliments i subministrament concentrats a Borgå. El 27 de juliol els russos van arribar als voltants i es van traslladar a Borgå el 30 de juliol, que l'exèrcit suec havia abandonat un dia abans. La retirada de Suècia, que havia durat gairebé dos mesos, finalment va acabar a Hèlsinki l'11 d'agost. Un parell de dies després, els russos havien aconseguit envoltar completament la ciutat en terra. La flota de galeres sueca estava estacionada a l'est de Hèlsinki, però va jutjar que la seva posició era insostenible i es va retirar a dins de la ciutat, la qual cosa permmeté a la flota de galeres de Rússia de completar el cèrcol de la ciutat després de 20 d'agost.{{sfn|Mattila|1983|p=67-68}}
| |||