Rubió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
reverteixo parcialment edició sense refs: https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubi%C3%B3&oldid=25265561 |
afegeixo ref on apareix aquesta info |
||
Línia 40:
Dins del terme municipal s'han descobert vestigis de l'ocupació humana del [[eneolític]] ençà. En són un exemple d'aquesta ocupació els dos [[sepulcre]]s [[megalític]]s i la [[vil·la]] [[Antiga Roma|romana]].
A l'[[Alta edat mitjana]] la [[Serra de Rubió]] estava repartida entre tres [[castell]]s termenats (el de Rubió, el d'Ardesa i Maçana). El [[Castell de Rubió (Anoia)|castell de Rubió]] és esmentat a partir del [[1063]]. Pere Bertran de Rubió el governava el [[1198]] i a l'inici del {{segle|XIV|s}} ([[1317]]) era senyorejat pels [[Castellolí]]. Passà després als Timor; Francesca de Timor fou muller de Berenguer de Boixadors i en segones núpcies de Gombau d'Anglesola. Bernat de Boixadors, fill de Francesca, comprà el [[1380]] a Pere III la jurisdicció de Rubió, entre d'altres, i el llinatge Boixadors (que rebé després els comtats de Savallà i de Peralada) mantingué la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim.<ref name=":0" />
Durant el {{segle|XIV|s}}, el poble va patir la [[pesta]] i diverses males collites que van fer que moltes terres quedessin ermes i una gran part de la població rural es desplacés a les ciutats i a les viles properes.<ref name=":0" />
A principis del {{segle|XIX}}, durant la [[Guerra del Francès]], la [[serra de Rubió]] fou un punt estratègic per la [[resistència igualadina]]. El [[1841]] els [[bandoler]]s [[Marimon i Casulleres]] que capitanejaven una gran partida de lladres foren atrapats pels [[mossos d'esquadra]] i el [[sometent]] de Rubió. Allí els donaren mort en l'anomenat "Pla de les Bruixes".<ref name=":0" /> Després d'anys d'atemorir els pagesos de la rodalia i fins i tot viles mitjanes com [[Jorba]], [[Copons]], [[Sant Martí de Tous]], [[Santa Margarida de Montbui]] i [[Santa Maria de Miralles]].
=== Conflicte rabassaire ===
Línia 325:
== Economia i relleu ==
[[Fitxer:Camps segats a la Serra de Rubió.jpg|miniatura|Camps segats a la serra de Rubió, als Plans de la Coma.]]
L'activitat econòmica principal en tot el municipi és l'[[agricultura de secà]], especialment el [[cereal]] conreat en camps del [[Pla de Rubió]] i en algunes feixes a la [[Serra de Rubió]], i en menor mesura el [[farratge]], les [[patata|patates]], la [[vinya]] i l'[[olivera]]. La [[ramaderia]], principalment l'explotació del bestiar [[porc|porcí]] i de l'[[ovella]], i l'[[avicultura]] són els altres motors de l'economia rubionenca.<ref>La Gran Enciclopèdia en català, Volum 18 (2004), Edicions 62, {{ISBN|84-297-5446-6}}</ref><ref name=":0">{{GEC|0057231|Rubió}}</ref>
=== Parc eòlic de Rubió ===
| |||