Mursilis I: diferència entre les revisions

La història política i militar de Mursilis I va ser una clara continuació de les polítiques del seu avi. El seus enemics principals eren els [[hurrites]], el regne d'[[Arzawa]] i el regne de [[Iamkhad]] ([[Alep]]). Se sap que es va defensar de diversos atacs dels hurrites, i en un document molt deteriorat diu que va atacar les ciutats d'[[Ankuwa]], Hakmissa i [[Hattena]], on hi va anar amb tropes i carros de guerra. La deessa [[Lelwani]] el protegia. També es diu que va destruir el regne de [[Buruixkhanda]], i es fa menció de l'esposa i els fills del rei. Després es parla d'[[Hurma]], un petit regne que també va sotmetre, però no sense pèrdues humanes.

A la ''[[Proclamació de Telepinus]]'' s'esmenta que Mursilis va ser un gran rei que va destruir el regne de [[Iamkhad]] (Alep), va saquejar [[Babilònia]] i va establir el límit del país a la [[mar Mediterrània]]. La guerra contra ÀlepAlep la va començar per revenjar al seu avi, mort en la lluita prop d'aquella ciutat. L'expedició a Babilònia està documentada al tomb del 1594 aC. Naturalment aquesta expedició no tenia per finalitat establir-se en aquell país, massa llunyà d'[[Hattusa]], la capital hitita, sinó per adquirir prestigi i per ser recordat per les generacions futures. Al seu retorn amb el botí que incloïa nombroses deïtats, entre elles [[Marduk]], la principal de Babilònia, el van atacar els [[hurrites]] encapçalats per un rei anomenat Atradu. El resultat de la conquesta de Babilònia va ser que es va establir en aquell país una dinastia dels [[cassites]], que havien ajudat als hitites en l'atac a la ciutat.