Diferència entre revisions de la pàgina «Especiació»

4 bytes afegits ,  fa 4 mesos
Aquest tipus d'especiació es dona entre espècies estretament relacionades que conviuen en una mateixa àrea de distribució i que s'especialitzen a ocupar diferents [[nínxol ecològic|nínxols]] dins el mateix entorn en què viuen. En aquests casos la [[selecció natural]] juga un rol crucial en la divergència de les poblacions. Aquest fenomen presenta encara controvèrsia tot i estar ben documentat en alguns casos, per exemple en els peixos d'aigua dolça de la [[família (taxonomia)|família]] dels [[cíclids]].
Els mecanismes de l'especiació simpàtrica poden ser:
* '''Especiació per autopoliploidiaautopoliploïdia''' És l'especiació espontània en la qual intervé una sola espècie que sofreix una alteració de la [[meiosi]], amb un augment dels cromosomes [[poliploidiapoliploïdia]]. Solament són viables els múltiples de dos en el nombre de cromosomes (4n, 6n, 8n) i és molt freqüent en els vegetals amb l'aparició d'espècies de gran grandària.
 
* '''Especiació per al·lopoliploidialopoliploïdia''' És l'altra especiació espontània en la qual intervenen dues espècies semblants amb el mateix nombre de cromosomes donant lloc a una descendència estèril perquè els cromosomes no són homòlegs. Si durant la [[gametogènesi]] de la descendència es produís alguna [[mutació]] en la meiosi donant lloc a una poliploidiapoliploïdia, s'obtindrien [[gàmeta]]s amb nombre de cromosomes diploide que només es podran fecundar amb altres híbrids que hagin sofert la mateixa mutació o amb si mateixos.
 
Aquest tipus d'especiació es pot produir per les causes següents:
283.849

modificacions