Diferència entre revisions de la pàgina «Monestir de Sant Joan de les Abadesses»

m
actualització + ref
m (Correccions lingüístiques)
m (actualització + ref)
 
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de Sant Joan de les Abadesses|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de ''Santíssim Misteri'', ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un [[reliquiari]] amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al {{segle|XIV}}. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.<ref name="patmapa"/>
[[Fitxer:Altar d&#039;una església (cropped).jpeg|miniatura|L'altar major entre 1912 i 1924]]
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de laLa façana de la capella dels Dolors que dona al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. DegutAquests al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format perconformen diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/> Aquestes esgrafiats presentaven un mal estat de conservació i van ser restaurants el 2014.<ref>{{ref-web |url=https://www.signinum.com/ca/projectes/11-els-esgrafiats-de-la-capella-dels-dolors.html |consulta=23 agost 2021 |títol=Els esgrafiats de la Capella dels Dolors |editor=Signinum}}</ref>
 
Finalment, també es conserva l'antic [[Palau Abacial (Sant Joan de les Abadesses)|Palau de l'Abadia]], del {{segle|XV}}. Ja al {{segle|XX}}, la important restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del {{segle|XVIII}}, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
4.727

modificacions