Ramón González de Amezúa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m petits detalls |
|||
Línia 4:
Va estudiar als Conservatoris de Madrid i [[París]] al mateix temps que va obtenir el doctorat en enginyeria industrial, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid.
De retorn de França al final de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], el 1940 va fundar l{{'}}''Organería Espanyola'', una empresa constructora d'orgues, a la qual l'Església i l'Estat li encarregaren alguns dels més significatius d'Espanya i França, entre els quals destaquen els de la basílica de [[Lorda]] i el del [[Teatro Real (Madrid)|Teatre Real de Madrid.]] Al llarg dels anys, l'empresa va construir més de 400 orgues, la majoria d'ells amb destinació a Europa, Amèrica del Nord i el Japó. També destaca per haver rebut l'encàrrec de restaurar alguns dels orgues més significatius de les catedrals d'Espanya, com l'orgue de la de [[Catedral de Toledo|Toledo]].
Com a músic, ha destacat en l'orgue interpretant peces úniques, entre elles ''Pintures negres'', que el compositor [[Cristóbal Halffter]] li va dedicar, i el 1995 va estrenar l'obra "Itinerari de l'Èxtasi", de Tomàs Marco.
Línia 14:
Va ser membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts des de 1997.
Entre
* Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
* Encomana amb placa de la d'Alfons X el Savi.
* Medalla d'Or de les Belles arts.
* Gran Ufficiale de l'Orde de la Stella della
* Membre dels Patronats [[Institut Cervantes]], Fundació Banc Santander Central Hispano, Universitat Camilo José Cela, Fundació San Millán de la Cogolla i Membre d'Honor de la Fundació Amics del [[Museu del Prado]].
| |||