Material genètic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El ‘’’material genètic’’’ serveix per a emmagatzemar la informació genètica d’una forma de vida orgànica. En tots els organismes vivents ac...».
 
els ribozims i els ribosomes no són material genètic
Línia 1:
El ‘’’material genètic’’’ serveix per a emmagatzemar la informació [[gen]]ètica d’una forma de vida orgànica. En tots els organismes vivents actualment coneguts, el material genètic és gairebé exclusivament [[àcid desoxiribonucleic]] (ADN). Alguns virus utilitzen [[àcid ribonucleic]] (RNA) com a material genètic.
 
En general, es creu que el primer material genètic en existir fou l’ARN, manifestat inicialment per molècules autoreplicants d’ARN que flotaven en masses d’aigua. Aquest període hipotètic en l’evolució de la vida cel•lularcel·lular és conegut com a [[món d’ARN]]. Aquesta hipòtesi es basa en la capacitat de l’ARN d’actuar com a material genètic Ii com a [[catalitzador]], conegut(actualment comes aconeixen els [[ribozim]]s i oels [[ribosoma|ribosomes]] com a partícules d'ARN amb capacitat catalítica, no obstant aquests elements no actuen de material genètic en els organismes on s'han descrit). Tanmateix, una vegada aparegueren les [[proteïnes]], que poden formar [[enzim]]s, la molècula d’ADN, més estable, esdevingué el material genètic dominant, una situació que encara dura avui en dia. La doble cadena de l’ADN no només permet la correcció de [[mutacions]], sinó que l’ARN és inherentment inestable. LesEn cèl•lulestotes modernesles utilitzencèl·lules l’ARN intervé únicament en el procés de [[transcripció]] i [[traducció]] principalment per a crear proteïnes a partir de les instruccions de l’ADN, en forma d’[[ARN missatger]], [[ARN ribosòmic]] I [[ARN de transferència]]; i no com a material genètic cel·lular ni en aquells [[orgànul]]s que contenen material genètic.
 
Tant l’ARN com l’ADN són macromolècules compostes de [[nucleòtid]]s, dels quals n’hi ha quatre a cada molècula. Tres nucleòtids formen un [[codó]], una mena de “paraula genètica”, que és com un [[aminoàcid]] en una proteïna. La traducció codó-aminoàcid rep el nom de [[traducció (genètica)]].